Fredolic bord picant
El fredolic bord picant (Tricholoma virgatum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[5]
Tricholoma virgatum  | |
|---|---|
 Exemplars d'Idaho (els Estats Units) | |
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Ordre | Tricholomatales |
| Família | Tricholomataceae |
| Gènere | Tricholoma |
| Espècie | Tricholoma virgatum (Fr.) P. Kumm. 1871[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus virgatus |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Etimologia
modificaEl seu nom específic, virgatum, vol dir ratllat.[6]
Descripció
modifica- El barret és cònic de jove, després, en madurar, més aplanat i amb un umbó apical, d'un color uniforme de gris argentat a gris fosc. Superfície lluent, molt lleument fibril·losa, amb el marge incurvat (sobretot de jove) i no estriat. Fa entre 4 i 7 cm de diàmetre.
- Les làmines són adnates, força denses, gris pàl·lid amb reflexos grocs. Aresta sencera i del mateix color.
- El peu fa 5-11 x 1,1,5 cm, més llarg que el diàmetre del barret, cilíndric, de color blanquinós, una mica rosat en la forma roseipes.
- La carn és blanquinosa, més grisa sota la cutícula.
- L'olor és no distintiva o lleugerament de pebre.
- El sabor és picant.
- L'esporada és de color blanc i les espores són d'el·lipsoïdals a subovoides, llises, de 6-8 x 4,5-5,5 micròmetres.[7][6][8][9][10][11][12][13]
Hàbitat
modificaÉs un bolet poc comú que acostuma a créixer sobre sòls àcids als estatges montà i subalpí, sota coníferes, especialment avets i pins (Pinus uncinata).[7][14]
Distribució geogràfica
modificaEs troba a Europa i Nord-amèrica.[15][10]
Confusió amb altres espècies
modificaExisteixen diverses espècies semblants, com Tricholoma sciodes, Tricholoma bresadolanum o Tricholoma hordum, igualment no comestibles. La primera se'n separa pel barret de color menys gris, amb freqüents reflexos rosats o lilacins, per les làmines amb l'aresta puntejada de negre i pel sabor amarg, no picant, de la carn. La segona té el barret no umbonat, més ornamentat, i com en el cas de Tricholoma sciodes, l'aresta de les làmines finament puntejada de negre i la carn amarga. Finalment, Tricholoma hordum té el peu amb tonalitats rosades, i les làmines blanquinoses. D'altra banda, la confusió amb Tricholoma terreum, comestible, és possible, tot i que aquest darrer no té mai el barret cònic, és menys robust i la seua carn no és picant.[7]
Comestibilitat
modificaÉs un bolet no comestible, ja que el seu consum produeix nàusees, vòmits i malalties gastrointestinals (possiblement, a causa dels alcaloides que conté).[16][17][7]
Referències
modifica
- ↑ Kummer P., 1871. Der Führer in die Pilzkunde (1 ed.), p. 134.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Fries EM., 1818. Observationes Mycologicae, 1. p. 113.
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 70. ISBN 84-87535-11-9
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 426. ISBN 84-282-1121-3
- ↑ RedNaturaleza (castellà)
- ↑ Mushroom Observer (anglès)
- ↑ 10,0 10,1 RogersMushrooms Arxivat 2014-03-02 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Fungi of Poland (anglès) i (polonès)
- ↑ Centro de Iniciativas Turísticas de Cervera de Pisuerga (castellà)
- ↑ First-Nature (anglès)
- ↑ Bolets de la Catalunya central Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (català)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Adrian P. Dobbs: Total Synthesis of Indoles from Tricholoma Species via Bartoli/Heteroaryl Radical Methodologies. A: The Journal of Organic Chemistry. 66, Núm. 2, 2001, pp. 638–641. «Enllaç».
- ↑ Luigi Garlaschelli, Zijie Pang, Olov Sterner, Giovanni Vidari: New Indole Derivatives from the Fruit Bodies of Tricholoma sciodes and Tricholoma virgatum. A: Tetrahedron. 50, Núm. 11, 1994, pp. 3571–3574. «Enllaç».
Enllaços externs
modifica
- Species Fungorum (anglès)
- Mycobank (anglès)
- CalPhotos (anglès)