Fredolic bord picant

El fredolic bord picant (Tricholoma virgatum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[5]

Infotaula d'ésser viuFredolic bord picant
Tricholoma virgatum Modifica el valor a Wikidata

Exemplars d'Idaho (els Estats Units)
Exemplars fotografiats a Ontario (el Canadà).
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
OrdreTricholomatales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma virgatum Modifica el valor a Wikidata
(Fr.) P. Kumm. 1871[1][2]
Nomenclatura
BasiònimAgaricus virgatus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims

Etimologia

modifica

El seu nom específic, virgatum, vol dir ratllat.[6]

Descripció

modifica
  • El barret és cònic de jove, després, en madurar, més aplanat i amb un umbó apical, d'un color uniforme de gris argentat a gris fosc. Superfície lluent, molt lleument fibril·losa, amb el marge incurvat (sobretot de jove) i no estriat. Fa entre 4 i 7 cm de diàmetre.
  • Les làmines són adnates, força denses, gris pàl·lid amb reflexos grocs. Aresta sencera i del mateix color.
  • El peu fa 5-11 x 1,1,5 cm, més llarg que el diàmetre del barret, cilíndric, de color blanquinós, una mica rosat en la forma roseipes.
  • La carn és blanquinosa, més grisa sota la cutícula.
  • L'olor és no distintiva o lleugerament de pebre.
  • El sabor és picant.
  • L'esporada és de color blanc i les espores són d'el·lipsoïdals a subovoides, llises, de 6-8 x 4,5-5,5 micròmetres.[7][6][8][9][10][11][12][13]

Hàbitat

modifica

És un bolet poc comú que acostuma a créixer sobre sòls àcids als estatges montà i subalpí, sota coníferes, especialment avets i pins (Pinus uncinata).[7][14]

Distribució geogràfica

modifica

Es troba a Europa i Nord-amèrica.[15][10]

Confusió amb altres espècies

modifica

Existeixen diverses espècies semblants, com Tricholoma sciodes, Tricholoma bresadolanum o Tricholoma hordum, igualment no comestibles. La primera se'n separa pel barret de color menys gris, amb freqüents reflexos rosats o lilacins, per les làmines amb l'aresta puntejada de negre i pel sabor amarg, no picant, de la carn. La segona té el barret no umbonat, més ornamentat, i com en el cas de Tricholoma sciodes, l'aresta de les làmines finament puntejada de negre i la carn amarga. Finalment, Tricholoma hordum té el peu amb tonalitats rosades, i les làmines blanquinoses. D'altra banda, la confusió amb Tricholoma terreum, comestible, és possible, tot i que aquest darrer no té mai el barret cònic, és menys robust i la seua carn no és picant.[7]

Comestibilitat

modifica

És un bolet no comestible, ja que el seu consum produeix nàusees, vòmits i malalties gastrointestinals (possiblement, a causa dels alcaloides que conté).[16][17][7]

Referències

modifica
 
Exemplars de Portland (Oregon, els Estats Units)
  1. Kummer P., 1871. Der Führer in die Pilzkunde (1 ed.), p. 134.
  2. uBio (anglès)
  3. Fries EM., 1818. Observationes Mycologicae, 1. p. 113.
  4. Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 70. ISBN 84-87535-11-9
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 426. ISBN 84-282-1121-3
  8. RedNaturaleza (castellà)
  9. Mushroom Observer (anglès)
  10. 10,0 10,1 RogersMushrooms Arxivat 2014-03-02 a Wayback Machine. (anglès)
  11. Fungi of Poland (anglès) i (polonès)
  12. Centro de Iniciativas Turísticas de Cervera de Pisuerga (castellà)
  13. First-Nature (anglès)
  14. Bolets de la Catalunya central Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (català)
  15. GBIF (anglès)
  16. Adrian P. Dobbs: Total Synthesis of Indoles from Tricholoma Species via Bartoli/Heteroaryl Radical Methodologies. A: The Journal of Organic Chemistry. 66, Núm. 2, 2001, pp. 638–641. «Enllaç».
  17. Luigi Garlaschelli, Zijie Pang, Olov Sterner, Giovanni Vidari: New Indole Derivatives from the Fruit Bodies of Tricholoma sciodes and Tricholoma virgatum. A: Tetrahedron. 50, Núm. 11, 1994, pp. 3571–3574. «Enllaç».

Enllaços externs

modifica