Freeman J. Dyson

físic i matemàtic anglès

Freeman John Dyson FRS (Crowthorne, 15 de desembre de 1923 - 28 de febrer de 2020) fou un físic i matemàtic anglès.

Infotaula de personaFreeman J. Dyson
Freeman Dyson.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Freeman Dyson Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Crowthorne (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Princeton (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCaiguda Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAnglesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cambridge
Winchester College
Universitat Cornell
Trinity College, Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, físic teòric, físic nuclear, catedràtic i físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat Duke
Universitat de Birmingham Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeVerena Huber-Dyson Modifica el valor a Wikidata
FillsEsther Dyson
George Dyson Modifica el valor a Wikidata
PareGeorge Dyson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc websns.ias.edu… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0246032 TED: freeman_dyson Modifica els identificadors a Wikidata

Va treballar per al British Bomber Command durant la Segona Guerra Mundial. Una vegada finalitzada la guerra, es va traslladar a Princeton (USA) i es nacionalitzà estatunidenc.

En els anys que van seguir a la guerra, Dyson va demostrar l'equivalència de les formulacions de la electrodinámica quàntica de Richard Feynman amb les desenvolupades per Julian Schwinger i Sin-Itiro Tomonaga.

Entre 1957 i 1961, va treballar en el Projecte Orión que pretenia el vol espacial usant la propulsió nuclear. Es va construir un prototip, però la Declaració per a l'Ús Pacífic de l'Espai de l'ONU va prohibir qualsevol tipus d'explosió nuclear en l'atmosfera i més enllà, cosa que va provocar l'abandó del projecte.

Dyson va teoritzar sobre la possibilitat que una societat avançada pogués envoltar per complet una estrella, mitjançant núvols d'asteroides, per a maximitzar la captura de l'energia que emet, cosa que s'ha denominat esfera de Dyson.

També va proposar l'arbre de Dyson, una planta dissenyada genèticament per a créixer en un estel. Els estels podrien omplir l'espai buit amb una atmosfera respirable i així podrien adaptar-se hàbitats per a la humanitat en altres sistemes solars.

Dyson va publicar col·leccions d'especulacions i observacions sobre la tecnologia i el futur: Mons imaginats, D'Eros a Gaia, o Pertorbant l'Univers.

Des de 2003 Dyson fou president del Space Studies Institute, l'organització fundada per Gerard K. O'Neill. Estava casat amb Esther Dyson i era pare de l'historiador de la tecnologia George Dyson.

Va ser premiat amb la Medalla Max Planck el 1969. Va rebre el 2000 el Premi Templeton per al Progrés en la Religió, perquè els seus escrits sobre el significat de la ciència i la seva relació amb altres disciplines, especialment la religió i l'ètica, han desafiat a la humanitat a conciliar la tecnologia i la justícia social.[1]

Dyson era membre de l'American Physical Society, de la National Academy of Sciences dels Estats Units i de la Royal Society de Londres.

Va escriure també obres científiques per al públic en general. Infinite in All Directions (Infinit en totes direccions) (1988) és una meditació filosòfica, basada en les Conferències Gifford de Dyson sobre la Teologia Natural pronunciades en la Universitat d'Aberdeen a Escòcia. Disturbing the Universe (1979) és una galeria de retrats de gent que ha conegut durant la seva carrera com científic. Weapons and Hope (1984) és un estudi dels problemes ètics de la guerra i la pau. Origins of Life (Els orígens de la vida) (1986, 2d ed., 1999) és un estudi d'un dels principals problemes no resolts de la ciència. The Sun, the Genome and the Internet (El Sol, el Genoma i Internet) (1999) aborda la qüestió de si la tecnologia moderna podria ser utilitzada per a reduir la bretxa entre rics i pobres en lloc d'ampliar-la.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica