Conjectura de Dyson

conjectura sobre el terme constant de certs polinomis de Laurent

En matemàtiques, la conjectura de Dyson[1] és una conjectura sobre el terme constant de certs polinomis de Laurent, demostrada per Wilson i Gunson. Andrews ho va generalitzar a la conjectura de q-Dyson, demostrada per Zeilberger i Bressoud i de vegades anomenat teorema de Zeilberger-Bressoud. Macdonald el va generalitzar a sistemes arrels més generals amb la conjectura de terme constant de Macdonald, demostrada per Cherednik.

Freeman Dyson, 2005

La conjectura de Dyson

modifica

La conjectura de Dyson afirma que el polinomi de Laurent

 

té el terme constant

 

Wilson i Gunson[2] van demostrar la conjectura per primera vegada de manera independent.[3] Després, Good[4] va trobar una prova curta en observar que els polinomis de Laurent, i per tant els seus termes constants, satisfan les relacions de recursió

 

En el cas n = 3 de la conjectura de Dyson es desprèn de la identitat de Dixon.

Sills, Zeilberger[5] i Sills[6] va utilitzar un ordinador per trobar expressions per a coeficients no constants de Dyson del polinomi Laurent.

La integral de Dyson

modifica

Quan tots els valors ai són igual a β/2, el terme constant en la conjectura de Dyson és el valor de la integral de Dyson

 

La integral de Dyson és un cas especial de la integral de Selberg després d'un canvi de variable, i val

 

que dona una prova més de la conjectura de Dyson en aquest cas especial.

La conjectura de q-Dyson

modifica

Andrews[7] va trobar un q-anàleg de la conjectura de Dyson, afirmant que el terme constant de

 

és

 

Aquí (a;q)n és el símbol q-Pochhammer.

La conjectura de Macdonald

modifica

Macdonald[8] va estendre la conjectura a sistemes arrels finits o afins arbitraris, amb la conjectura original de Dyson corresponent al cas del sistema radicular An-1 i la conjectura d'Andrews corresponent al sistema arrel afí Un-1. Macdonald va reformular aquestes conjectures com a conjectures sobre les normes dels polinomis de Macdonald. Cherednik[9] va provar les conjectures de Macdonald amb àlgebres de Hecke doblement afines.

La forma de Macdonald de la conjectura de Dyson per a sistemes radicals del tipus BC està estretament relacionada amb la integral de Selberg.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica