Frenètic

pel·lícula de 1988 dirigida per Roman Polanski

Frenètic (títol original en anglès, Frantic) és una pel·lícula estatunidenca i francesa dirigida per Roman Polanski, estrenada l'any 1988. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaFrenètic
Frantic
Fitxa
DireccióRoman Polanski
Protagonistes
Harrison Ford
Betty Buckley
John Mahoney
Emmanuelle Seigner
ProduccióTim Hampton
Thom Mount
Dissenyador de produccióPierre Guffroy Modifica el valor a Wikidata
GuióRoman Polanski
Gérard Brach
Robert Towne (no surt als crèdits)
Jeff Gross (no surt als crèdits)
MúsicaEnnio Morricone
FotografiaWitold Sobocinski
MuntatgeSam Sixteen
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
França
Estrena1988
Durada120 minuts
Idioma originalanglès, francès
RodatgeParís i InterContinental Paris le Grand Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost$20 milions
Descripció
GènereThriller
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0095174 Filmaffinity: 838133 Allocine: 3438 Rottentomatoes: m/1007832-frantic Mojo: frantic Allmovie: v18508 TCM: 75607 TV.com: movies/frantic Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

L'assistència a una conferència a París li brinda al doctor Richard Walken i a la seva dona l'oportunitat de reviure la seva lluna de mel. Però, només instal·lar-se a l'habitació de l'hotel, la seva dona desapareix misteriosament. Tot sol, en un país desconegut l'idioma ignora, Walken la buscarà desesperadament. L'única pista que té és un número de telèfon apuntat en una caixa de llumins, però, a partir d'aquí, la trama s'anirà complicant fins a esdevenir un autèntic malson.[2]

CríticaModifica

La sort no va acompanyar al realitzador Roman Polanski en els anys anteriors a Frenètic. Pirates va ser un fiasco, i a partir d'aquí la seva obra posterior es va valorar en funció d'aquest fracàs. Ni Bitter Moon, i encara menys l'excel·lent La mort i la donzella no van tenir gaire difusió. Per recuperar-se d'aquest entrebanc econòmic, lluny d'allunyar-se de la càmera, Polanski es va posar a rodar immediatament Frenètic.[3]

Un americà arriba a París i la seva dona desapareix. La recerca donarà lloc a peripècies, entre Kafka i Hitchcock, emmarcades en una maquinació de terroristes palestins. La intriga aconsegueix bones dosis d'emoció en els seus començaments, però decau quan l'espectador va embastant la solució.[4]

Malgrat tenir un punt de partida simple, la posada en escena i l'entrellat de la història no són simples. La direcció és d'una subtilesa extrema i la trama adquireix una complexitat imperceptible tot darrere la seva aparent transparència, obvia les convencions del thriller en nom d'una densitat gairebé metafísica. París apareix tèrbol, amenaçant, i el camió d'escombraries és una imatge repetitiva i indicativa. Per destacar l'exemplar composició de Ford, que un cop més sap despullar-se del seu vessant indianesc i va encarnar l'home corrent i vulnerable.[5]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. «Frenètic». esadir.cat.
  2. «Frantic». The New York Times.
  3. Escarré, Josep «Crítica del film». La Vanguardia, 27-02-1996.
  4. Quinto, Manuel «Crítica del film». La Vanguardia, 10-04-1994.
  5. Batlle, Jordi «Crítica del film». La Vanguardia, 12-05-1998.