Friedrich Richard Krauel
Friedrich Richard Krauel (Lübeck (Slesvig-Holstein), 12 de gener, 1848 – Friburg de Brisgòvia, 2 de desembre, 1918) va ser un diplomàtic i historiador alemany.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1848 Lübeck (Alemanya) |
| Mort | 2 desembre 1918 (70 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya) |
Ambassador of Germany to Brazil (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Diplomàtic i historiador |
| Membre de | |
La vida
modificaKrauel era fill d'un jutge. Va assistir al Katharineum de Lübeck fins que va acabar el batxillerat a Pasqua de 1867[1] i després va estudiar dret. Durant els seus estudis es va convertir en membre de la fraternitat Alemannia Bonn el 1868. Va rebre el seu doctorat legal i es va establir com a advocat a Lübeck el 1871. El 1873 va entrar al servei exterior i va treballar inicialment al servei consular a Amoy, Xina. El 1879 va esdevenir cònsol general a Sydney.
El 1884 es va traslladar al Ministeri d'Afers Exteriors de Berlín amb el grau de professor. Juntament amb Paul Kayser, Krauel va estar molt implicat en la primera legislació colonial del Reich alemany.[2] Va defensar fermament l'adquisició de les illes Carolines al Pacífic occidental el 1885, plantejant l'anomenada Crisis de las Carolinas.[3] Des de l'1 d'abril de 1890 fins al 30 de juny de 1890, Krauel va dirigir el departament de política colonial del Ministeri d'Afers Exteriors amb el rang de conseller de legació secreta, que més tard es va convertir en l'Oficina Colonial del Reich.[4]
El 1890 esdevingué ambaixador a Buenos Aires. Després d'això va ser ambaixador a Rio de Janeiro de 1894 a 1898. Allà també va treballar per als emigrants alemanys al sud del Brasil. El 1901 va ser nomenat membre del Consell Privat Real Imperial.
Des de 1904 va ser professor honorari a la Universitat de Berlín. També va treballar com a publicista.
Publicacions
modifica- Literatura de i sobre Friedrich Richard Krauel al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya
- El comte Hertzberg com a ministre de Friedrich Wilhelm II, Ernst Siegfried Mittler i el seu fill, Berlín 1899.
- Les confessions del jove Bismarck. Mohr, Tubinga i Leipzig 1901.
- El príncep Enric de Prússia i la Regència dels Estats Units, 1786. A: The American Historical Review. Volum 17, núm. 1, octubre de 1911, pàgs. 44–51.
Referències
modifica- ↑ Hermann Genzken: Die Abiturienten des Katharineums zu Lübeck (Gymnasium und Realgymnasium) von Ostern 1807 bis 1907. Borchers, Lübeck 1907 (Digitalisat), Nr. 638; Karl Hinckeldeyn war sein Mitabiturient
- ↑ Marc Grohmann: Exotische Verfassung. Die Kompetenzen des Reichstages für die deutschen Kolonien in Gesetzgebung und Staatsrechtswissenschaft des Kaiserreichs (1884–1914). Tübingen 2001, S. 22
- ↑ Krauels Hartnäckigkeit in der Karolinenfrage veranlasste seine Kollegen zu der scherzhaften Bemerkung, man werde die Inseln im Falle einer Erwerbung wohl Krauelinen nennen müssen. (Thomas Morlang: Rebellion in der Südsee. Ch. Links Verlag, Berlin 2010, ISBN 978-3-86153-604-8, S. 22.
- ↑ When Dr. Friedrich Richard Krauel (1848–1918, chief of this section from 1885 to 1890) succeded von Kusserow, this structure of the "central colonial administration" was not changed, PDF (Memento vom 9. Oktober 2012 im Internet Archive)
Bibliografia
modifica- Hartwin Spenkuch (Bearb.): Die Protokolle des Preußischen Staatsministeriums 1817–1934/38. Band 8/II. Olms-Weidmann, Hildesheim 2003, ISBN 3-487-11827-0, S. 572 (Berlin-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften (Hrsg.): Acta Borussica. Neue Folge.)
- Helge Dvorak: Biographisches Lexikon der Deutschen Burschenschaft. Band I: Politiker. Teilband 3: I–L. Winter, Heidelberg 1999, ISBN 3-8253-0865-0, S. 161–162.