Frigg
En la mitologia escandinava, Frigg és una deessa de l'amor i la fecunditat, sent la principal entre les deesses. És l'esposa d'Odin,[1] mare de Bàlder i filla de Fiorgyn.[2] Coneixia el fat de tots els homes, encara que no el deia mai ni pot canviar-lo mai.[1] Habitava un estatge que es deia Fènsalir,[3] un terme que sobta, ja que significa “les sales del fangar”. Ella fou qui feu jurar a totes les coses de la creació que no farien mal a en Bàlder quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva pròpia mort, i totes les coses l'hi juraren llevat del vesc. Loki, disfressat de vella, va aconseguir enganyar Frigg perquè li revelés aquest secret i després usà el vesc per fer que el déu Hod, el déu cec, hi matés involuntàriament en Bàlder.
  | |
| Tipus | deïtat nòrdica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia nòrdica |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Odin |
| Pare | Fjörgynn (en)  |
| Fills | Bàlder |
| Altres | |
| Membre de | Ásynjur (en) |
| Part de | mitologia nòrdica |
Etimologia modifica
El mot Frigg procedeix del proto-germànic ˈfrɪɪ̯jō (gen.: *ˈfrɪɪ̯jōz). El mot està emparentat, etimològicament, amb el sànscrit Priyā ‘estimada’. En el si del germànic, el mot està emparentat amb l'antic verb germànic per a estimar: *ˈfrijōn. Del participi de present d'aquest verb en deriven mots com ara l'alemany Freund ‘amic’ i l'anglès friend ‘íd.’. El verb *ˈfrijōn, en emprar-se eufemísticament amb el significat de copular, va acabar adquirint aquest significat a la majoria de llengües germàniques -o significats igualment obscens, com el de l'alemany freien ‘anar de putes’; cf. també el substantiu alemany Freier ‘client de puta’-, raó per la qual totes les llengües germàniques l'acabaren substituint per nous termes. Malgrat el significat obscè que pugui tenir, el verb, tanmateix, continua essent un verb ben viu a moltes de llengües germàniques: cf. el neerlandès vrijen, baix-alemany mitjà vrîgen o vrîen, alemany freien, frisó occidental frije; suec fria (fria till en flicka ‘demanar una noia en matrimoni’). En anglès antic el tenim com a fréoġan o fríġan.
La deessa Frigg, per tant, originàriament era una deessa de l'amor i, com a tal, no sorprèn que els pobles germànics triessin la seva predecessora germànica, ˈfrɪɪ̯jō, com a equivalent de la deessa llatina Venus a l'hora de donar nom al di-vendres, el dies Veneris o dia de Venus del romans: els mots alemany Frei-tag, neerlandès Vrij-dag, anglès Fri-day, suec Fre-dag, frisó occidental Free-d i baix-alemany mitjà vrîdach o vrîgedach signifiquen tots ells dia de ˈfrɪɪ̯jō.
Malgrat la semblança fonètica, el nom d'aquesta deessa no té res a veure amb el de la deessa Freyja, un antic substantiu que significava La Senyora.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Firgg». A: Diccionario de las Religiones. 1a ed. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 191. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Stúrluson, 1984, p. 40.
- ↑ Stúrluson, 1984, p. 62.
Bibliografia modifica
- Stúrluson, Snorri. Edda Menor. Madrid: Alianza, 1984. ISBN 978-84-206-4420-2.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frigg |