Frigi (llengua)
El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC. Va ser parlada a Anatòlia (l'actual Turquia), durant l'antiguitat clàssica. La llengua, els testimonis més antics de la qual són del segle viii aC; és completament extinta entre els segles iii i VI dC.
Llengua morta | |
|---|---|
| Desapareguda el segles iii i VI dC | |
| Tipus | llengua morta i llengua antiga  |
| Ús | |
| Autòcton de | Tràcia-Àsia Menor |
| Estat | Regió de Frígia |
| Classificació lingüística | |
| Llengües indoeuropees Frigi | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet grec i alfabet frigi |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xpg |
| Glottolog | phry1239 |
| IETF | xpg |
Ben poca cosa se sap d'aquesta llengua, de la qual queden unes poques inscripcions en un alfabet similar al grec o en un alfabet derivat dels fenicis, la majoria de les quals encara no desxifrades. Podria ser semblant al traci, a l'armeni o a l'antic georgià,[1] amb trets propis del grec. La primera menció que en tenim és en l'Himne homèric a Afrodita, en què se la menciona com una llengua diferent del troià.
Referències
modifica- ↑ Allen, William Edward David. A History of the Georgian People: From the Beginning Down to the Russian Conquest in the Nineteenth Century (en anglès). Taylor & Francis, 1932, p.24. ISBN 0710069596.
Bibliografia
modifica- SWAIN, Simon; Adams, J. Maxwell; Janse, Mark (2002). Bilingualism in ancient society: language contact and the written word. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press. pp. 246-266. ISBN 0-19-924506-1.
- BRIXHE, Cl. "Le Phrygien". In Fr. Bader (ed.), Langues indo-europeennes, pp. 165-178, Paris: CNRS Editions.
- WOODARD, Roger D. The Ancient Languages of Asia Minor. Cambridge University Press, 2008, ISBN 052168496X, pp. 69-81.
- OBRADOR CURSACH, Bartomeu. The Phrygian Language. Brill. 2020. ISBN 978-90-04-41999-5