Frontera entre Polònia i Ucraïna

La frontera entre Polònia i Ucraïna es la frontera internacional entre Polònia, membre de la unió Europea, i Ucraïna, membre de la Comunitat d'Estats Independents. Té una longitud total de 535 km (332 mi)[2] o 529 km (329 mi)[3] (les fonts varien).

Frontera entre Polònia i Ucraïna
250px
Característiques
Entitats Polònia Polònia Flag of Ukraine.svg Ucraïna
Extensió535 kilòmetres[1]
Història
Establiment1920
Reconeixement actual1992
Marcadors fronterers polonesos i ucraïnesos al riu San
Pas fronterer Krościenko-Smilnytsya
Marcadors fronterers polonès i ucraïnès

HistòriaModifica

Una primera frontera entre Polònia i Ucraïna es va formar, breument, després de la guerra polonesoucraïnesa el 1919. El tractat de Varsòvia de 1920 va dividir els territoris en disputa a favor de Polònia al llarg del riu Zbrutx.[4] L'any següent, tanmateix, Ucraïna va perdre la seva independència davant la Unió Soviètica i els seus territoris restants es van dividir entre Polònia i la RSS d'Ucraïna per la pau de Riga.[5][6][7]

La dissolució de la Unió Soviètica en una sèrie d' estats post-soviètics transformaren ls frontera entre Polònia i la Unió Soviètica en la cadena de fronteres Polònia-Rússia, Polònia-Lituània, Polònia-Bielorússia i Polònia-Ucraïna .[8] Polònia i Ucraïna van confirmar les seves fronteres el 18 de maig de 1992.[9] És la més llarga de les fronteres orientals de Polònia.[10] La frontera es va fer molt més oberta en comparació amb l'època soviètica, quan tot i ser ambdós part de la Bloc de l'Est, travessar-la era molt difícil.[11] A mesura que la frontera es va obrir al trànsit massiu, el nombre de persones que creuen la frontera entre Polònia i Ucraïna va començat a créixer de forma constant des de la dècada de 1990, per estabilitzar-se al voltant del 2000.[12][13] Aproximadament tres milions d'ucraïnesos travessaren ca da any la frontera en la dècada del 1990.[14] Un dels números més alts es va registrar el 2001 amb prop de 12 milions de persones que creuaren la frontera.[13]

Quan Polònia es va unir a la Unió Europea el 2004, la frontera s'ha convertit en una de les fronteres exteriors de la Unió Europea.[15] És una de les quatre fronteres entre la Unió Europea i Ucraïna, les altres són la frontera entre Ucraïna i Hongria, la frontera entre Romania i Ucraïna i la frontera entre Eslovàquia i Ucraïna.[16] Com que és un punt d'entrada a l'espai Schengen es va introduir un requisit de visat per als ciutadans ucraïnesos que entrin a Polònia des d'octubre de 2003.[17][18] En el període d'octubre de 2003 a setembre de 2004, les autoritats poloneses van emetre uns 620.000 visats a ucraïnesos.[12] El requisit del visay no ha reduït significativament el trànsit, ja que va tornar als nivells anteriors dins d'un any.[13] En 2006 es va produir un altre pic, quan gairebé 20 milions travessaren la frontera.[19] En 2008 Polònia i Ucraïna adoptaren polítiques sobre trànsit fronterer local (dut a terme en 2009).[20][21] Aquest acord introdueix permisos de trànsit locals que permeten als titulars travessar la frontera durant un màxim de 90 dies per semestre.[22] L'any 2009 va veure aproximadament 12 milions de creaments fronterers a la frontera entre Polònia i Ucraïna.[19]

CaracterístiquesModifica

La frontera entre Polònia i Ucraïna és la frontera oriental més freqüentada de la Unió Europea.[19]

La major part del trànsit fronterer és generat per ciutadans ucraïnesos. El petit comerç petit i el turisme de compres eren i segueixen impulsant gran part del trànsit, i la migració amb finalitats laborals és un altre factor important.[13][23][19]

La frontera està fortament vigilada, ja que es tracta d'una ruta principal de contraban a la UE, tant per a mercaderies com per a immigració il·legal.[14][9][24][19]

Aproximadament 8 milions de persones viuen a la zona fronterera, més o menys dividides entre Polònia i Ucraïna..[10]

Passos fronterersModifica

Hi ha nombrosos passos fronterers entre Polònia i Ucraïna, en una combinació de passos per carretera, ferrocarrils, passatgers i mercaderies. En 2012, els següents eren actius:[25]

  1. Medyka-Shehyni: pas de carretera, passatgers i mercaderies;
  2. Dołhobyczów-Uhryniv: pas de carretera i passatgers;(obert en juliol de 2014)
  3. Korczowa-Krakovets: pas de carretera, passatgers i mercaderies;
  4. Hrebenne-Rava-Ruska: pas de carretera, passatgers i mercaderies; i pas ferroviari de passatgers;
  5. Zosin-Ustyluh: pas de carretera per passatgers;
  6. Krościenko-Smilnytsya: carretera; pas de vianants
  7. Dorohusk-Yahodyn: carretera i ferrocarril, mercaderies i passatgers;
  8. Hrubieszów-Volodymyr-Volynskyi: ferrocarril de passatgers i mercaderies;
  9. Krościenko-Khyriv: ferrocarril de passatgers
  10. Przemyśl-Mostyska II: ferrocarril de passatgers i mercaderies;
  11. Werchrata-Rava-Ruska: ferrocarril de mercaderies

ReferènciesModifica

  1. «Ucraïna». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. «WARUNKI NATURALNE I OCHRONA ŚRODOWISKA (ENVIRONMENT AND ENVIRONMENTAL PROTECTION)». A: MAŁY ROCZNIK STATYSTYCZNY POLSKI 2013 (CONCISE STATISTICAL YEARBOOK OF POLAND 2013) (en polish, english). GŁÓWNY URZĄD STATYSTYCZNY, 2013, p. 26. 
  3. (polonès) Informacje o Polsce – informacje ogólne Arxivat 2009-06-25 a Wayback Machine.. Page gives Polish PWN Encyklopedia as reference.
  4. Alison Fleig Frank. Oil Empire: Visions of Prosperity in Austrian Galicia. Harvard University Press, 1 juliol 2009, p. 228. ISBN 978-0-674-03718-2. 
  5. Ivan Katchanovski; Zenon E. Kohut; Bohdan Y. Nebesio; Myroslav Yurkevich Historical Dictionary of Ukraine. Scarecrow Press, 11 juliol 2013, p. 747. ISBN 978-0-8108-7847-1. 
  6. Joaquim Carvalho. Religion and Power in Europe: Conflict and Convergence. Edizioni Plus, 2007, p. 242. ISBN 978-88-8492-464-3. 
  7. Joaquim Carvalho. Religion and Power in Europe: Conflict and Convergence. Edizioni Plus, 2007, p. 242–243. ISBN 978-88-8492-464-3. 
  8. (polonès) Janusz Szymańskii. Chapter Relacje traktatowe z Rosją po przystąpieniu Polski do UE. In PRZYJAZNA GRANICA NIEZBĘDNYM ELEMENTEM WZMACNIANIA STOSUNKÓW SPOŁECZEŃSTW POLSKI I ROSJI, Wydział Prawa Uniwersytetu w Białymstoku, 2011. Accessed on 11 September 2012. [1]. p.55
  9. 9,0 9,1 (polonès) Magdalena Perkowska. Chapter Fenomen przestępczości granicznej na odcinku granicy z obwodem kaliningradzkim federacji rosyjskiej1. In PRZYJAZNA GRANICA NIEZBĘDNYM ELEMENTEM WZMACNIANIA STOSUNKÓW SPOŁECZEŃSTW POLSKI I ROSJI, Wydział Prawa Uniwersytetu w Białymstoku, 2011. Accessed on 11 September 2012. [2]. pp.276–277
  10. 10,0 10,1 Kimmo Katajala; Maria Lähteenmäki Imagined, Negotiated, Remembered: Constructing European Borders and Borderlands. LIT Verlag Münster, 2012, p. 188. ISBN 978-3-643-90257-3. 
  11. Karolina S. Follis. Building Fortress Europe: The Polish-Ukrainian Frontier. University of Pennsylvania Press, 24 juliol 2012, p. 40. ISBN 0-8122-0660-6. 
  12. 12,0 12,1 (polonès) Leszek Sidorowicz. Chapter Nowa jakość polskich granic państwowych w kontekście integrowania się Polski z UE a problemy przepływu ludzi przez granice Rzeczypospolitej Polskiej i Federacji Rosyjskiej. Wybrane aspekty prawno–ekonomiczne. In PRZYJAZNA GRANICA NIEZBĘDNYM ELEMENTEM WZMACNIANIA STOSUNKÓW SPOŁECZEŃSTW POLSKI I ROSJI, Wydział Prawa Uniwersytetu w Białymstoku, 2011. Accessed on 11 September 2012. [3]. pp.205–206, 216
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Markus Leibenath; Ewa Korcelli-Olejniczak; Robert Knippschild Cross-border Governance and Sustainable Spatial Development: Mind the Gaps!. Springer, 14 maig 2008, p. 142–143. ISBN 978-3-540-79244-4. 
  14. 14,0 14,1 Graeme P. Herd; Jennifer D.P. Moroney Security Dynamics in the Former Soviet Bloc. Routledge, 17 juny 2013, p. 91. ISBN 978-1-136-49788-9. 
  15. Karolina S. Follis. Building Fortress Europe: The Polish-Ukrainian Frontier. University of Pennsylvania Press, 24 juliol 2012, p. 1. ISBN 0-8122-0660-6. 
  16. the Monitor's Editorial Board. «How Ukraine crisis can revive EU ideals». CSMonitor.com, 04-03-2014. [Consulta: 20 maig 2014].
  17. (polonès) Leszek Sidorowicz. Chapter Nowa jakość polskich granic państwowych w kontekście integrowania się Polski z UE a problemy przepływu ludzi przez granice Rzeczypospolitej Polskiej i Federacji Rosyjskiej. Wybrane aspekty prawno–ekonomiczne. In PRZYJAZNA GRANICA NIEZBĘDNYM ELEMENTEM WZMACNIANIA STOSUNKÓW SPOŁECZEŃSTW POLSKI I ROSJI, Wydział Prawa Uniwersytetu w Białymstoku, 2011. Accessed on 11 September 2012. [4]. p.212
  18. (polonès) Anna Doliwa–Klepacka. Chapter Możliwości odstąpienia od reżimu wizowego przy przekraczaniu zewnętrznej granicy Unii Europejskiej. In PRZYJAZNA GRANICA NIEZBĘDNYM ELEMENTEM WZMACNIANIA STOSUNKÓW SPOŁECZEŃSTW POLSKI I ROSJI, Wydział Prawa Uniwersytetu w Białymstoku, 2011. Accessed on 11 September 2012. [5]. p.142
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Eastern Borders Annual Risk Analysis 2013, FRONTEX
  20. (polonès) Tomasz Dubowski. Chapter Granica polsko-rosyjska jako granica zewnętrzna Unii Europejskiej. In PRZYJAZNA GRANICA NIEZBĘDNYM ELEMENTEM WZMACNIANIA STOSUNKÓW SPOŁECZEŃSTW POLSKI I ROSJI, Wydział Prawa Uniwersytetu w Białymstoku, 2011. Accessed on 11 September 2012. [6]. p.86
  21. (polonès) Anna Doliwa–Klepacka. Chapter Możliwości odstąpienia od reżimu wizowego przy przekraczaniu zewnętrznej granicy Unii Europejskiej. In PRZYJAZNA GRANICA NIEZBĘDNYM ELEMENTEM WZMACNIANIA STOSUNKÓW SPOŁECZEŃSTW POLSKI I ROSJI, Wydział Prawa Uniwersytetu w Białymstoku, 2011. Accessed on 11 September 2012. [7]. p.150
  22. «Frontex | Eastern Borders route». Frontex.europa.eu. [Consulta: 20 maig 2014].
  23. Jeremy Morris; Abel Polese The Informal Post-Socialist Economy: Embedded Practices and Livelihoods. Routledge, 13 desembre 2013, p. 156–157. ISBN 978-1-135-00929-8. 
  24. Bettina Bruns; Judith Miggelbrink Subverting Borders: Doing Research on Smuggling and Small-Scale Trade. Springer, 8 octubre 2011, p. 30. ISBN 978-3-531-93273-6. 
  25. «PrzejĹ›cia graniczne». Web.archive.org, 10-04-2010. [Consulta: 20 maig 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontera entre Polònia i Ucraïna