Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan

La frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan és la frontera de 689 kilòmetres en sentit est-oest que separa el sud de l'Azerbaidjan del nord-oest de l'Iran (províncies d'Ardabil, Azerbaidjan Est i Azerbaidjan Oest).

Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan

Característiques
Entitats	Iran Azerbaidjan
Extensió	689 km
Història
Reconeixement actual	1991
Coordenades	38° 53′ N, 46° 33′ E

Límits marítims al Mar Caspi

Traçat

Com que la república autònoma àzeri de Nakhtxivan està aïllada de la resta de l'Azerbaidjan per Armènia, la frontera terrestre entre els dos països consisteix en dos traçats separats:

• La seva part oriental té 43 km. S'inicia a la vora de la mar Càspia a la ciutat iraniana d'Astara () i continua al nord-oest fins a arribar al riu Araxes al sud de la vila àzeri de Bir May (39° 44′ 48″ N, 47° 57′ 32″ E). A continuació, segueix al llarg del riu cap al sud-oest al territori d'Armènia ()

L'Araxes a la frontera (Iran a l'esquerra, Nakhtxivan a la dreta).

• La frontera s'interromp els 35 km que separen Armènia i l'Iran, també al llarg de l'Araxes.
• Segueix () a l'oest de la localitat armènia d'Agarak. Després continua al llarg del riu una altra vegada, que la separa de l'enclavament de Nakhtxivan, i acaba 179 km més a l'oest, al trifini format amb les fronteres Iran/Turquia i Turquia/Azerbaidjan ()

Història

El traçat té el seu origen en les conquestes realitzades per l'Imperi Rus en detriment de l'Imperi Persa a principis de segle xix, i en els tractats de Gulistan (1813) i Turkmantxai (1828).

Va ser, per tant, part de la frontera entre l'Imperi Rus, i després la Unió Soviètica i l'Imperi Persa, després l'Iran. El traçat actual prové de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991 i la independència de l'Azerbaidjan.