Fum, fum, fum

(S'ha redirigit des de: Fum, Fum, Fum)

El Fum, fum, fum és una nadala tradicional catalana. Joan Amades creia que té els seus orígens en els segles xvi o xvii.[1] Tanmateix, la cançó té l'origen a Prats del Lluçanès com a una «cançó de les mentides»,[2] una sàtira on cada estrofa intentava ser tant o més absurda que l'anterior. Fins i tot a les versions que han arribat fins ara se segueix dient «qui dirà més gran mentida».

Infotaula obra musicalFum, fum, fum
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Gènerenadala Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: ae8516a6-66ba-4b4d-96db-b3dd31d82f86 Modifica el valor a Wikidata

El significat de la paraula «fum» dins la nadala ve d'una forma verbal del verb «fúmer». Segons l'etnomusicòleg Jaume Aiats, la cançó originalment utilitzaria el verb «fotre», repetint «fot, fot, fot».[2] Tanmateix, el folklorista Joaquim Pecanins, que és qui va transcriure la cançó el 1902, va canviar el verb per una forma menys malsonant.[3]

Lletra modifica

Versió recollida per Joan Amades Versió mallorquina Versió de Catalunya Versió valenciana de Paco Muñoz
A vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

n'és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

El vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

El vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

n'és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

A vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut el jesuset

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

n'és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

Allí dalt de la muntanya

fum, fum, fum (bis)

Si n'hi ha dos pastorets

abrigadets, abrigadets;

amb la pell i la samarra,

menjant ous i botifarra.

Fum, fum, fum.

Allà dalt de la muntanya

fum, fum, fum (bis)

Si n'hi ha dos pastorets

abrigadets, abrigadets;

amb la pell i la samarra,

mengen ous i botifarra.

Fum, fum, fum.

Allí dalt de la muntanya

fum, fum, fum (bis)

Si n'hi ha dos pastorets

abrigadets, abrigadets;

amb la pell i la samarra,

mengen ous i botifarra.

Fum, fum, fum.

Allà dalt de la muntanya

fum, fum, fum (bis)

Si n'hi ha dos pastorets

abrigadets, abrigadets;

amb la pell i la samarra,

mengen ous i botifarra.

Fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida?

Fum, fum, fum (bis)

Ja en respon el majoral

el gran tabal, el gran tabal;

jo en faré deu mil camades

amb un salt totes plegades.

Fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida?

Fum, fum, fum (bis)

Ja respon el majoral

amb gran cabal, amb gran cabal;

jo en faré deu mil camades

d'un sol bot totes plegades.

Fum, fum, fum.

Qui en dirà més gran mentida?

Fum, fum, fum (bis)

Ja respon el majoral

amb gran cabal, amb gran cabal;

jo en faré deu mil camades

amb un salt totes plegades.

Fum, fum, fum.

A vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

n'és el dia de Nadal,

molt principal, molt principal,

quan n'eixirem de matines,

farem bones escudines.

Fum, fum, fum.

El vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

és el dia de Nadal,

molt principal, molt principal,

en sortir de ses matines,

menjarem coquetes fines.

Fum, fum, fum.

A vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

és el dia de Nadal,

molt principal, molt principal,

quan s'acaben les matines,

farem bones coques fines.

Fum, fum, fum.

Déu vos do unes santes festes

fum, fum, fum (bis)

amb temps de fred i calor,

i molt millor, i molt millor

fent-ne de Jesús memòria

perquè ens vulgui dalt la glòria.

Fum, fum, fum.

Déu vos do unes santes festes

fum, fum, fum (bis)

faci fred, faci calor,

serà el millor, serà el millor

de Jesús farem memòria

perquè ens vulgui dalt la glòria.

Fum, fum, fum.

Déu nos do unes Santes Festes,

Fum, fum, fum (bis)

Faci fred, faci calor,

serà el millor, serà el millor,

de Jesús fent gran memòria,

perquè ens vulgui dalt la Glòria,

Fum, fum, fum.

Referències modifica

  1. Amades, Joan. Les cent millors cançons de Nadal. Barcelona: Edicions 62, 2009. ISBN 9788499300139. 
  2. 2,0 2,1 Jariod, Pere Andreu. «Cantar per Nadal – Els podcasts de FICTA». [Consulta: 22 desembre 2023].
  3. Vila Cabanas, Ferran. «Què amaga el "Fum, fum, fum", la nadala que va saltar del Lluçanès al món malgrat l'Església». 3/24, 25-12-2023. [Consulta: 25 desembre 2023].

Enllaços externs modifica

Vegeu texts en català sobre Fum, fum, fum a Viquitexts, la biblioteca lliure.