Fundació Barnes
La Fundació Barnes (anglès: Barnes Foundation) és una institució d'art educativa situada a Filadèlfia (Estats Units).
Barnes Fundation
| |
 Edifici de la Fundació Barnes a Filadèlfia | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu d'art institució educativa  |
| Forma jurídica | associació 501(c)(3) |
| Història | |
| Creació | 1922 |
| Fundador | Albert C. Barnes |
| Activitat | |
| Visitants anuals | 325.000 (2013) [1] |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Thomas Collins[2] |
| Indicador econòmic | |
| Ingressos totals | 18.929.321 $ (2016) |
| Altres | |
| Número de telèfon | +1 215-278-7000 |
| Lloc web | barnesfoundation.org |
     | |
Localització geogràfica | |
La fundació va néixer el 1922 gràcies al doctor Albert C. Barnes, qui va acumular una fortuna en contribuir al desenvolupament d'una de les primeres drogues antimicrobianas, «Argyrol». Actualment aquesta institució posseeix més de 2.500 objectes, incloent vuit-centes pintures que s'estima que valen més de 30.000 milions de dòlars.[3] Fins i tot alguns experts, en el documental The Art of Steal creuen que supera per molt els 80.000 milions. El gruix d'elles és un conjunt impressionista i del primer art modern que es considera la col·lecció més important dels Estats Units i que en alguns aspectes avantatja als museus de París. Entre d'altres hi ha 181 pintures de Pierre-Auguste Renoir, 69 de Paul Cézanne, i 59 de Henri Matisse, 46 de Picasso, 7 de Van Gogh, 6 de Seurat[4] així com d'altres nombrosos mestres moderns com Giorgio de Chirico, Paul Gauguin, Édouard Manet, Amedeo Modigliani, Claude Monet, Maurice Utrillo, Maurice Prendergast, i una varietat d'obres d'art africanes. També conserva obres antigues, d'artistes com El Greco i Francisco Goya.[5][6] Fins a data recent aquest colossal repertori amb prou feines era conegut internacionalment, ja que la fundació (d'acord amb el senyor Barnes) gestionava la seva col·lecció sota condicions molt estrictes: no prestava cap obra per a exposicions i restringia l'accés del públic general per afavorir una contemplació tranquil·la de l'art i donar prioritat a la formació didàctica, majorment d'estudiants i classes socials desfavorides.
La Fundació es va veure involucrada en controvèrsia a causa d'una crisi financera que va portar gairebé a la fallida als anys 1990. L'escassetat de recursos econòmics va conduir a les autoritats a pensar en una gestió més lucrativa i publicitada de la col·lecció, propiciant una major afluència de públic. Es va decidir traslladar la galeria de Lower Merion al centre de Filadèlfia, en el Benjamin Franklin Parkway, la qual cosa suposava incomplir el testament d'Albert C. Barnes. Els detractors del trasllat consideraven que aquest «traïa» la visió filantrópica de l'art per rendir-se a finalitats merament econòmiques i turístics. La construcció de la nova seu per als quadres i el seu trasllat es va culminar en 2012, després de diversos conflictes judicials; la decisió havia estat recorreguda (sense èxit) per l'associació Friends of the Barnes and Montgomery County, Pennsylvania en el tribunal de Montgmonery Counthy Orphan.
Des de maig de 2012 compta doncs amb dues seus: l'antiga als afores de la ciutat, a Lower Merion, just darrere del campus de la Universitat de Saint Joseph, i la nova seu inaugurada el 2012 emplaçada en una avinguda al centre de Filadèlfia.[4]
Galeria modifica
-
Camille au métier (1875) per Claude Monet -
Li Bateau-atelier (1876) per Claude Monet -
Les models (1877-8) per Georges Seurat -
Jeune garçon sud la plage d'Yport (1883) per Pierre-Auguste Renoir -
La muntanya Sainte-Victoire vista des de Bellevue (1885-95) per Paul Cézanne -
A Montrouge - Rosa la Rouge (1886-87) per Henri de Toulouse-Lautrec -
Dona nua sobre un llit (1887) per Vincent van Gogh -
El fumador (1888) de V. van Gogh -
Bodegón de mayólica amb flors silvestres (1888) per V. van Gogh -
Pots en terre cuite et fleurs (1888-1890) per P. Cézanne -
Haere Papi (1892) per Paul Gauguin -
Noirmoutier (1892) per P.-A. Renoir -
Portrait de femme Barnes (1892-96) per P. Cézanne -
Nature morte au crane (1895-1900) per P. Cézanne -
Mauvaise surprise (1901) per Henri Rousseau -
Jeanne Hébuterne (1919) per Amedeo Modigliani
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fundació Barnes |
- ↑ The Barnes Foundation (3 desembre 2013). "Derek Gillman Steps Down as Executive Director and President of the Barnes Foundation on January 1, 2014". Nota de premsa. Arxivat 24 de desembre 2015 a Wayback Machine.
- ↑ Barnes Foundation (7 gener 2015). "Thomas "Thom" Collins Named Executive Director and President of the Barnes Foundation". Nota de premsa. Consulta: 29 gener 2015. Arxivat 24 de desembre 2015 a Wayback Machine.
- ↑ «The Art of Stealing from the Rich and Dead». Vanity Fair, 02-03-2010 [Consulta: 12 març 2010].
- ↑ 4,0 4,1 Fernandez, Alfonso «El Museu Barnes, el tresor pictòric "amagat" dels EUA» (en castellà). La Vanguardia, 13-12-2014 [Consulta: 24 desembre 2015].
- ↑ New Barnes Building Opens, Why People are Upset
- ↑ Flam, Jack, Matisse: The Dance, National Gallery of Art, Washington, 1993.