Pennsilvània

Pennsilvània
	Commonwealth of Pennsylvania (en)
Bandera
Himne	Pennsylvania
Lema	«Virtue, Liberty, and Independence»
Sobrenom	Keystone State i Quaker State
Epònim	William Penn
Localització
	41° 00′ N, 77° 30′ O / 41°N,77.5°O
Estat	Estats Units d'Amèrica
Capital	Harrisburg
Població
Total	13.002.700 (2020)
• Densitat	109,01 hab./km²
Llars	5.106.601 (2020)
Idioma oficial	anglès
Geografia
Part de	Atlàntic Mitjà dels Estats Units ; Nord-est dels Estats Units ; Estats Units contigus
Superfície	119.283 km²
• Aigua	2,85 %
Longitud de la costa	cap valor
Banyat per	llac Erie i riu Delaware
Altitud	335 m
Punt més alt	Mount Davis (979 m)
Punt més baix	riu Delaware
Limita amb	Nova York ; Virgínia de l'Oest ; Ohio ; Maryland ; Nova Jersey ; Delaware ; Ontàrio
Dades històriques
Anterior	Província de Pennsilvània
Creació	12 desembre 1787
Organització política
Òrgan executiu	Govern de Pennsilvània
Òrgan legislatiu	Assemblea General de Pennsilvània
• Governador	Josh Shapiro (2023–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Suprem de Pennsilvània
Identificador descriptiu
Fus horari	EDT ; UTC−05:00 ; Amèrica/Nova_York
ISO 3166-2	US-PA
Codi GNIS	1779798
Altres
Lloc web	pa.gov

Pennsilvània (en anglès: Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglès: Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà. Travessada pels Apalatxes, la Mancomunitat limita amb els estats estatunidencs de Nova York al nord, Nova Jersey a l'est, Delaware al sud-est, Maryland al sud, Virgínia de l'Oest al sud-oest, Ohio a l'oest,^[1] el llac Erie i la província canadenca d'Ontàrio al nord-oest.

Encara que els suecs i els neerlandesos van ser els primers colons europeus, el rei Carles II d'Anglaterra li va fer concessió del territori al quàquer anglès William Penn en 1681,^[2] que va fundar la colònia. L'origen del nom "Pennsylvania", va ser creat a partir del cognom Penn i de sylvania, (del llatí medieval, derivat del llatí silva, 'selva, bosc' i el grec ia, 'país'). El nom de l'estat significa "el país boscós de Penn". A la regió de l'Atlàntic (119 283 km², amb població de 12 702 379 habitants 2010).

La seva capital és Harrisburg, i les dues ciutats més grans de l'estat són:^[3]

Filadèlfia, lloc d'esdeveniments importants durant la Revolució Americana i una àrea metropolitana pròspera en l'època contemporània.
Pittsburgh, un port interior situat en les ribes de tres rius.

Pennsilvània és un dels estats històrics de la nació, en què els fundadors del país van elaborar la Declaració de la Independència i la Constitució.

L'estat de Pennsilvània només va legalitzar les apostes esportives el 2018 i les apostes en línia el 2019.^[4]

PoblacióModifica

Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4%). Per tribus, les principals eren cherokees (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxes (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).

Mapa de Pennsilvània

Excepte l'estreta plana costanera de l'Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d'acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s. XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l'any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.

A la regió també hi ha colònies amish i/o mennonites no gaire grans.

Persones notablesModifica

Jonathan Letterman (1824-1872), metge de l'exèrcit de la Unió durant la Guerra de Secessió.
David Rittenhouse (1732-1796), matemàtic i astrònom, segon president de l'American Philosophical Society.

ReferènciesModifica

↑ «Pennsylvania | Capital, Population, Map, Flag, Facts, & History» (en anglès). [Consulta: 23 desembre 2018].
↑ «Estado de Pensilvania (Estados Unidos) - EcuRed». [Consulta: 23 desembre 2018].
↑ «Pennsilvània | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 desembre 2018].
↑ «Pennsylvania Sports Betting Revenue Reaches $1 Billion» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2022].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pennsilvània

[1] «Pennsylvania | Capital, Population, Map, Flag, Facts, & History» (en anglès). [Consulta: 23 desembre 2018].

[2] «Estado de Pensilvania (Estados Unidos) - EcuRed». [Consulta: 23 desembre 2018].

[3] «Pennsilvània | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 desembre 2018].

[4] «Pennsylvania Sports Betting Revenue Reaches $1 Billion» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]