Pennsilvània

estat dels Estats Units d'Amèrica
(S'ha redirigit des de: Pennsylvania)

Pennsilvània (en anglès: Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglès: Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà. Travessada pels Apalatxes, la Mancomunitat limita amb els estats estatunidencs de Nova York al nord, Nova Jersey a l'est, Delaware al sud-est, Maryland al sud, Virgínia de l'Oest al sud-oest, Ohio a l'oest,[1] el llac Erie i la província canadenca d'Ontario al nord-oest.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPennsilvània
Commonwealth of Pennsylvania (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimnePennsylvania Modifica el valor a Wikidata

Lema«Virtue, Liberty, and Independence» Modifica el valor a Wikidata
SobrenomKeystone State i Quaker State Modifica el valor a Wikidata
EpònimWilliam Penn Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 00′ N, 77° 30′ O / 41°N,77.5°O / 41; -77.5
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
CapitalHarrisburg Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població13.002.700 (2020) Modifica el valor a Wikidata (109,01 hab./km²)
Llars5.106.601 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcap valor Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície119.283 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua2,85 % Modifica el valor a Wikidata
Longitud de la costacap valor Modifica el valor a Wikidata
Banyat perllac Erie i riu Delaware Modifica el valor a Wikidata
Altitud335 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Davis (979 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixriu Delaware Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació12 desembre 1787 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuGovern de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataJosh Shapiro (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea General de Pennsilvània , Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2US-PA Modifica el valor a Wikidata
Codi GNIS1779798 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpa.gov Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Encara que els suecs i els neerlandesos van ser els primers colons europeus, el rei Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia va recompensar a William Penn, fill de l'almirall William Penn, amb la terra situada entre Maryland i les Jerseys. Penn va anomenar aquesta terra Província de Pennsilvània.[2] Penn també va rebre un contracte d'arrendament a la Colònia de Delaware, que va guanyar la seva pròpia legislatura el 1701.[3] Devot quàquer, Penn va intentar crear un refugi de tolerància religiosa al Nou Món.[3] Pennsilvània va atreure quàquers i altres colons d'arreu d'Europa, i la ciutat de Filadèlfia va emergir ràpidament com una pròspera ciutat portuària.[4] Amb la seva terra fèrtil i barata, Pennsilvània es va convertir en una de les destinacions més atractives per als immigrants a finals del segle XVII.[5] Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware es van conèixer com les Colònies Mitjanes.[6] L'origen del nom "Pennsylvania", va ser creat a partir del cognom Penn i de sylvania, (del llatí medieval, derivat del llatí silva, 'selva, bosc' i el grec ia, 'país'). El nom de l'estat significa "el país boscós de Penn". A la regió de l'Atlàntic (119 283 km², amb població de 12 702 379 habitants 2010).

La seva capital és Harrisburg, i les dues ciutats més grans de l'estat són:[7]

Pennsilvània és un dels estats històrics de la nació, en què els fundadors del país van elaborar la Declaració de la Independència i la Constitució.

L'estat de Pennsilvània només va legalitzar les apostes esportives el 2018 i les apostes en línia el 2019.[8]

Població

modifica

Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4%). Per tribus, les principals eren cherokees (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxes (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).

 
Mapa de Pennsilvània

Excepte l'estreta plana costanera de l'Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d'acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s. XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l'any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.

A la regió també hi ha colònies amish i/o mennonites no gaire grans.

Persones notables

modifica

Referències

modifica
  1. «Pennsylvania | Capital, Population, Map, Flag, Facts, & History» (en anglès). [Consulta: 23 desembre 2018].
  2. Richter, 2011, p. 373.
  3. 3,0 3,1 Richter, 2011, p. 251.
  4. Richter, 2011, p. 357.
  5. Richter, 2011, p. 358.
  6. McCusker, John J.; Menard, Russell R. The Economy of British America, 1607-1789 (en anglès). University of North Carolina Press, 1991. 
  7. «Pennsilvània | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 desembre 2018].
  8. «Pennsylvania Sports Betting Revenue Reaches $1 Billion» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2022].

Bibliografia

modifica
  • Richter, Daniel. Before the Revolution : America's ancient pasts (en anglès). Cambridge, Mass.: Belknap Press, 2011. ISBN 0674072367. 

Vegeu també

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pennsilvània