Furs e ordinacions del regne de València
Els Furs e ordinacions del regne de València o, utilitzant el títol més extens, En aquest libre són contenguts los furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als segnícols del regne de València (1482), fou la primera compilació impresa dels furs valencians, publicada per l'impressor Lambert Palmart a la ciutat de València per iniciativa de Gabriel Lluís d'Arinyó,[2] Justícia de tres-cents sous de la ciutat de València, utilitzant un manuscrit preparat pel jurista Gabriel de Riusech.[3]
| En aquest libre son contenguts los furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als segnícols del regne de València | |
|---|---|
 Primer full de l'obra[1] | |
| Tipus | incunable i obra literària  |
| Fitxa | |
| Llengua | valencià i llatí |
| Publicació | València, 1482 |
| Editor | Gabriel de Riusech Gabriel Lluís d'Arinyó |
| Editorial | Lambert Palmart |
| Publicat a | València |
| Format | llibre imprès |
| Dades i xifres | |
| Tema | dret |
| Altres | |
| OCLC | 864223893 |
| accés digital Biblioteca Digital Hispánica (Biblioteca Nacional d'Espanya) | |
La impressió modifica
Gabriel de Riusech, eminent jurista, havia estat el propietari d'un manuscrit dels Furs que ell mateix havia corregit comparant-lo amb el manuscrit de 1329 signat pel protonotari reial Bononat de Pera, propietat del Consell municipal de València que avui encara es conserva a l'Arxiu Municipal.[4] Amb aquest manuscrit el notari Gabriel Lluís d'Arinyó impulsa la publicació dels Furs i s'associa a l'impressor Lambert Palmart.[5] El mateix colofó dels Furs e ordinacions del regne de València indica amb claredat aquesta participació tripartita. El que el colofó no indica és la participació del convers Daniel Vives, adaptador i corrector, en les tasques de revisió ortogràfica del text i en la compaginació de les proves d'impremta.[6]
| « | A honor, laor e glòria de nostre senyor Déu e humil servir de la sua sanctíssima e infinida majestat e a util de la cosa pública del insigne regne de València e dels singulars de aquell, los furs o leys, que mijançant la divina gràcia, per los gloriosos reys de Aragó e de València, et cetera, de inmortal memòria, són stats ordenats e fets per al regiment e be de la cosa pública del dit regne de València, així circa les universitats com circa los singulars del dit regne e declinants a aquell. Copiats de bons originals, ço és, del original de micer Gabriel de Riucech e per ell mateix comprobat ab lo primitiu original bullat del archiu de la Sala de València, migançant letra de molt eleta empremta per lo humil Lambert Palmart alamany. E ultra los furs hi ha alguns notables e útils actes de Cort e provisions reyals. Són acabats de copiar Dijous Sant, quart dia de abril del any de la felicíssima nativitat de nostre senyor redemptor e salvador Jesucrist. Mil quatre-cents huitanta-dos. De que és stat inventor e acuratíssim sol·licitador lo honorable e discret en Gabriel Luys de Arinyó, notari e ciutadà, essent Justícia de la ciutat de València en lo civil fins en suma de tres-cents sous. Deo gracias.[7] | » |
| — Colofó | ||
Característiques modifica
Aquesta edició dels Furs forma un volum en foli major, amb text a dues columnes, sense foliació, reclams ni caplletres, tot i que alguns exemplars presenten aquests elements inclosos a mà.[8] De tota manera, aquest volum, format per 35 quaderns, tots de 8 folis menys el segon que sols té 6 folis i l'últim que arriba als 10 folis, presenta signatura tipogràfica per a facilitar la compaginació.[9][10]
Aquesta recopilació conté els furs de Jaume I, amb les rúbriques clàssiques i la divisió en nou llibres, i els furs concedits amb posterioritat, per ordre cronològic, fins a les Corts de 1443-1446.[8]
Els furs estan escrits en català a excepció dels atorgats en el parlament de 1283, 72 capítols coneguts posteriorment com a Privilegium Magnum,[11] alguns dels atorgats per Pere el Cerimoniós en les Corts de 1342 i altres disposicions incloses en les recopilacions generals que no són pròpiament furs (sentències, provisions, etc.), que ho estan en llatí.[12]
Referències i notes modifica
- ↑ Exemplar R. 4524 de la Biblioteca de Catalunya
- ↑ Palmart i Arinyó ja es coneixien d'abans (Graullera Sanz 2009: p. 17, n. 34)
- ↑ Graullera Sanz 2009: pp. 265-266.
- ↑ Ferrero Micó 2008: p. 542, n. 17.
- ↑ El notari Gabriel Lluís d'Arinyó no sols impulsà la publicació de llibres sinó que també estampà pel seu compte, associat a diversos impressors (Serrano Morales 1898-1899: p. 12; Sanchis Sivera 1999: p. 134)
- ↑ Ferrando 1999: p. 116.
- ↑ Furs e ordinacions 1482: fol. 245r.
- ↑ 8,0 8,1 Colon 1970: p. 72.
- ↑ Serrano Morales 1898-1899: pp. 445-446.
- ↑ Cada quadern presenta signatura al recte inferior de la primera meitat dels folis. La signatura del volum és: [ ]8, B6, a-ii8, kk10 (Fitxa catalogràfica de la Biblioteca de Catalunya).
- ↑ López Elum 2001: pp. 85-86.
- ↑ Colon 1970: p. 64.
Bibliografia modifica
- Colon, Germà; Garcia, Arcadi. «Introducció». A: Furs de València (en català i llatí). vol. I. Barcelona: Barcino, 1970, pp. 7-86.
- Ferrando, Antoni «El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern». Caplletra, núm. 29, 1999, pp. 109-136. ISSN: 0214-8188 [Consulta: 25 febrer 2016].
- Ferrero Micó, Remedios. «Los textos jurídicos antes de la imprenta. Compilación de derecho valenciano de 1329». A: Remedios Ferrero Micó i Lluís Guia Marín (eds.). Corts i parlaments de la Corona d'Aragó. Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta (en castellà). València: Universitat de València, 2008, pp. 535-558. ISBN 978-84-370-7092-6 [Consulta: 24 febrer 2016].
- Furs e ordinacions del regne de Valencia (en valencià i llatí). València: Lambert Palmart, a despes. de Gabriel Lluís de Arinyó, 1482 [Consulta: 10 febrer 2016].
- Graullera Sanz, Vicente. Derecho y juristas valencianos en el siglo XV (2009) (en castellà). València: Biblioteca Valenciana, 2009. ISBN 978-84-482-5154-3 [Consulta: 24 febrer 2016].
- López Elum, Pedro. Los orígenes de los Furs de València y de las Cortes en el siglo XIII (en castellà). València: Biblioteca Valenciana, 2001. ISBN 84-482-2549-X [Consulta: 25 febrer 2016].
- Sanchis Sivera, Josep. Estudis d'història cultural. València, Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 84-8415-041-0 [Consulta: 24 febrer 2016].
- Serrano Morales, José Enrique. Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 : con noticias bio-bibliográficas de los principales impresores (en castellà). València: Imprenta de F. Domenech, 1898-1899 [Consulta: 24 febrer 2016].