Fusell automàtic Browning

El fusell automàtic Browning o BAR (acrònim del nom original en anglès Browning automatic rifle) és part d'una sèrie de fusells automàtics i metralladores lleugeres (o fusells metralladors emprats pels Estats Units i molts altres estats durant el segle xx. La principal variant d'aquesta sèrie va ser el M1918, calibrat per al cartutx .30-06 i dissenyat en 1917 per John Browning per al Cos Expedicionari estatunidenc a Europa com un reemplaçament dels Chauchat CSRG i Hotchkiss M1909 Benet-Mercie francesos.

Infotaula d'armaFusell automàtic Browning
Army Heritage Museum B.A.R..jpg
Tipusmodel d'arma Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
EpònimJohn Moses Browning Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
En servei1918 Modifica el valor a Wikidata – 1970 Modifica el valor a Wikidata
GuerresPrimera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial, Guerra civil xinesa, Guerra de Corea, Invasió de Bahía de Cochinos i Guerra del Vietnam Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
DissenyadorJohn Moses Browning Modifica el valor a Wikidata
FabricantColt's Manufacturing Company, Winchester Repeating Arms Company, Royal McBee (en) Tradueix, Carl Gustafs stads gevärsfaktori (en) Tradueix, FN Herstal i Państwowa Fabryka Karabinów (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Quantitat100.000 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Munició.30-06 Springfield, 7,92 x 57 mm, 7.65×53mm Argentine (en) Tradueix, 7×57mm Mauser (en) Tradueix, 6.5×55 mm (en) Tradueix, .303 British i 7,62 × 51 mm OTAN Modifica el valor a Wikidata

El BAR fou dissenyat per a ser dut pels soldats que avançaven, penjat del muscle i disparat des del maluc, una idea anomenada "foc sobre la marxa" i que es considerà necessària per al soldat durant la guerra de trinxeres.[1] Però en la pràctica, sovint era emprat com a metralladora lleugera i disparat des d'un bípode (introduït en models posteriors).[2] La versió original del M1918 va ser i serà la metralladora més lleugera que emprà el cartutx .30-06 Springfield, encara que la capacitat del seu carregador estàndard de vint cartutxos li limitava la utilitat en aquell rol.[2]

ReferènciesModifica

  1. Chinn, George M.: The Machine Gun, Volume I: History, Evolution, and Development of Manual, Automatic, and Airborne Repeating Weapons, p. 175. Bureau of Ordnance, Department of the Navy, 1951.
  2. 2,0 2,1 Bishop, Chris: The Encyclopedia of Weapons of World War II, p. 239. Sterling Publishing, 2002.

Enllaços externsModifica