Obre el menú principal

Gàver

entitat de població del municipi d'Estaràs

Gàver és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.

Infotaula de geografia políticaGàver
Vista de Gàver (2014).JPG
Vista de Gàver

Localització
 41° 41′ 18″ N, 1° 23′ 20″ E / 41.6884°N,1.3888°E / 41.6884; 1.3888
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegarra
MunicipiEstaràs
Geografia
Altitud 607 m
Modifica les dades a Wikidata

El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d'un antic castell i l'església romànica de Santa Maria de Gàver. Hom considera que el riu Sió neix prop d'aquest lloc, anomenat Font de Gàver, d'on parteix la séquia del Sió.[1]

HistòriaModifica

La primera documentació que fa referència al poble és de l'any 1015 com a lloc fronterer, i el 1035 se situa Gàver dins del comtat del Berguedà.[2] Abans de 1370, després que el rei tornés a infeudar aquests castells, Gàver, juntament amb Sant Antolí i d'altres poblacions passen al domini d'Alamanda de Queralt, per després continuar a la baronia de Sant Antolí sota els Eimeric. El 1421 forma part del veïnatge de Cervera.

A principis del segle XVII Gàver és de Jeroni Muntaner i Segimon Despujol. Més tard, el 1690 a Pere de Muntaner i Soronell, i alguns anys més endavant es concedeix el títol del marquesat de Gàver a Pere de Muntaner i de Ramon.

Al segle XVIII es construeixen tot un seguit de cases separades del nucli primitiu, que causa posteriorment una situació de desavinença amb l'antiga església parroquial de Santa Maria de Gàver. Aquesta desavinença fa que es decideixi construir-ne una de nova al peu de la carretera. Fou construïda com a temple i com a casa de reunió, d'estil i materials moderns, i s'inaugura finalment l'any 1971.[2]

Llocs d'interèsModifica

 
Font de Gàver, on es considera que hi ha el naixement del riu Sió

L'Església de Santa Maria de GàverModifica

Santa Maria de Gàver, originalment constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular. Entre els segles XIII i XV s'amplia i es construeix una segona nau adossada a l'original. Es substitueix l'absis per una capçalera plana i de volta apuntada. Per sobre de la teulada, a dues aigües, s'eleva el campanar de cadireta de dos ulls.

Font de GàverModifica

La Font de Gàver és el punt on l'aigua brolla del subsòl i neix el riu Sió, que realitza un recorregut de 77 km fins a desembocar al Segre. El cabal del Sió és molt magre i depèn del volum de pluja, fins que arriba a la Noguera, zona de regadiu, on augmenta notablement.

ReferènciesModifica

  1. «Gàver». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Estaràs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica