Gèpides
Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
  | |
| Tipus | grup ètnic històric |
|---|---|
| Llengua | llengua romànica de Pannònia |
| Geografia | |
| Estat | Kingdom of the Gepids (en)  |
| Mapa de distribució | |
 | |
D'aquesta regió van expulsar els burgundis. Van formar part de la Confederació dels gots. Cap al 269 es van establir al nord de Dàcia. Al segle iv van emigrar cap al Danubi i els huns els van sotmetre. Amb ells participaren a la batalla dels Camps Catalàunics l'any 451 amb el seu rei Ardaric al front. El 453, juntament amb els exèrcits d'Àtila, van emigrar cap a Dàcia, on van formar un estat notable tot i que el 488 Teodoric el Gran els va vèncer en una batalla. Enemics de l'Imperi Romà d'Orient, l'emperador Justinià I va cridar contra ells els longobards, que amb l'ajut dels àvars, van destruir el seu regne el 567 i la nació dels gèpides gairebé va desaparèixer exterminada i les seves restes van acabar fonent-se amb els avars, segons diu Pau el Diaca.[1]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gèpides |