Obre el menú principal

Eliyahu Ben Shlomó Zalmán Kramer (en hebreu: אליהו בן שלמה זלמן כרמר), conegut com el Gaó de Vílnius (en hebreu: הגאון מווילנה) (Vílnius, 23 d'abril de 1720 - Vílnius, 9 d'octubre de 1797) va ser un prominent rabí jueu askenazita, i un erudit del Talmud i la Càbala.

Infotaula de personaGaó de Vílnius
Gaon-V.jpg
Nom original (he) אליהו בן שלמה זלמן
Biografia
Naixement 23 abril 1720
Sialiec Tradueix
Mort 9 octubre 1797 (77 anys)
Vílnius
Lloc d'enterrament Vílnius
Altres noms הגר״א
Grup ètnic Asquenazites
Religió Judaisme ortodox
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Rabí i Posek Tradueix
Alumnes Chaim de Volozhin
Modifica les dades a Wikidata

El Gaó va ser una de les majors autoritats rabíniques de la història del judaisme. El seu pensament va estar lliurat per complet a l'estudi de la Torà, el Talmud, l'erudició cabalística i a certes ciències seculars (com la gramàtica hebrea, la geometria, l'àlgebra i l'astronomia). Igual que el Judaisme reformista en l'actualitat, el Gaó considerava al coneixement secular un adjunt vital a l'estudi del Torà i va estar ben informat en gairebé tots els camps seculars. Encara que es va mostrar en desacord amb la Haskalà en els seus començaments, d'igual manera va promoure la reflexió sobre la relació i l'equilibri entre la modernitat i l'assimilació, entre la cultura europea i l'hebrea.[1]

ObresModifica

Va ser un autor prolífic i existeixen pocs llibres hebreus antics sobre els quals ell no va escriure un comentari, que en la seva gran majoria van ser classes dictades als seus estudiants. No obstant això, cap escrit seu va ser publicat durant la seva vida. Les seves glosses sobre el Talmud babilònic i el Shulkhan Arukh es coneixen com Biur Ha-Gró ("L'esclariment del Gró"). Existeix un reportatge en directe sobre la Mixnà està titulat Shenoth Eliyahu ("Els Anys d'Elies"). Diversos treballs sobre la Càbala tenen comentaris sota el seu nom i les seves interpretacions sobre el Pentateuc es van titular Adereth Eliyohu ("l'Esplendor d'Elías"). Els comentaris sobre Proverbis i altres llibres del Tanakh van ser escrits en els seus darrers anys.

També va escriure sobre matemàtiques. Coneixia molt bé els treballs d'Euclides i va animar al seu estudiant, el rabí Boruj de Shklov, a traduir els treballs del gran matemàtic a l'hebreu. Un treball matemàtic titulat Áyil Meshulash ("un Carner en Tres Parts"), (que és una referència al "Conveni Entre les Parts" del Gènesi 15:9) li és generalment atribuït.

Contra el moviment hassídicModifica

Article principal: Misnagdim

Quan el judaisme hassídic va arribar a ser influent a la seva ciutat natal, el Gaó de Vílnius es va unir als rabins i capitostos de les comunitats poloneses coneguts com els Misnagdim, per tal de frenar la influència hassídica. En 1777 va realitzar una de les primeres excomunions contra els hassidim a Vílnius. L'any 1781, quan els hassidim van reprendre el seu treball de proselitisme, sota la direcció del rabí de Habad Schneur Zalman de Liadí, el Gaó de Vilnius els va excomunicar i va declarar que eren heretges amb els quals un jueu piadós no podia casar-se.

Després d'això, el Gaó es va retirar, i els hassidim van aprofitar l'oportunitat per a difondre el rumor que el Gaó s'havia aliat amb ells i que s'havia penedit d'haver-los perseguit. Llavors el Gaó va enviar dos dels seus alumnes amb cartes a totes les comunitats de Polònia, declarant que no havia canviat la seva actitud cap als hassidim, i que les afirmacions dels hassidim eren pures invencions. Tanmateix, les excomunions no van detenir el creixement del hassidisme.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaó de Vílnius