Obre el menú principal

Gabriel Buades i Pons va ser un anarcosindicalista i pacifista mallorquí. Va néixer el 6 de maig del 1903 a Inca i morir afusellat a les tàpies del cementiri del seu poble nadal el 2 de juliol del 1938.[1]

Infotaula de personaGabriel Buades i Pons
Biografia
Naixement 6 de maig de 1903
Inca (Mallorca)
Mort 2 de juliol de 1938(1938-07-02) (als 35 anys)
Inca
Causa de mort Afusellament
Ideologia política Anarcosindicalisme
Formació professional Autodidacta
Activitat
Ocupació Fuster, sabater
Família
Cònjuge Margalida Llobera Pujol
Fills Gabriel (Lito)
Pares Gabriel Buades i Bisellach
Francisca Pons i Mateu
Parents Francesc, Bartomeu (germans)
Modifica les dades a Wikidata

Des de l'edat d'onze anys, primer es va fer aprenent de fuster i després de sabatar, professió que va continuar fent tota sa vida. Des de molt jove s'interessa a l'anarcosindicalisme i subscriu el 1921 la revista anarquista Cultura Obrera i el diari Avance. Sota la repressió de la dictadura de Primo de Rivera s'exilia a París on treballa a la sabateria dels germans Gabriel i Bartomeu Llobera Pujol on va conéixer la seva futura cònjuge.

El 1931 tornà cap a Inca i col·labora a Cultura Obrera on tracta temes com l'opressió injusta dels obrers, l'atur, la denúncia del poder, el combat contra el feixisme, la revolució social llibertària i la importància de la cultura com a eina d'alliberament social. El 1932 era el secretari del poderós sindicat sabater local "La Justicia", amb clara hegemonia de la CNT. El 1934 va fundar l'Ateneu Cultural d'Inca. El 19 de juliol del 1936, a l'inici de la Guerra Civil va ser empresonat per les forces franquistes. Els seus dos germans també van ser empresonats, Bartomeu va ser alliberat aviat, però Francesc va passar gairebé dotze anys empresonat i desterrat fins que va poder tornar a Mallorca. El 1938, després d'un judici sumari davant el Consell de Guerra a Palma el 12 de març, al qual no era present, Gabriel va ser condemnat a mort i assassinat el 2 de juliol a les tàpies del cementiri d'Inca pels insurrectes franquistes. L'alcalde feixista, Juan Erasmo Fluxá, havia donat fe que era "el más significado anarco-sindicalista de esta población" (sic) .[2][3] Aquest afusellament, junt amb el de Llorenç Beltran, un altre redactor del diari Avance, dues persones de reconeguda vàlua que tenien l'única taca de «tenir idees» va commoure la gent del poble.[4]

LlegatModifica

Un carrer a l'eixample d'Inca porta el seu nom[5] i el 2003 a la seva memòria, l'ateneu d'Inca va ser rebatejat Ateneu Gabriel Buades.

BibliografiaModifica

  • Buades i Beltran, Joan. Gabriel Buades i Pons. Pol·len llibertari (Inca, 1903-1938). Vol. 6 de Plaguetes del Raval. Inca: Associació Cultural Índex, 2005, p. 67. 

ReferènciesModifica

  1. «Gabriel Buades Pons (1903-1938)». Ateneu Libertari Estel Negre,  (). [Consulta: 24 maig del 2015].
  2. AMR. «Buades Pons, Gabriel». A: María Teresa Martínez de Sas, Pelai Pagès. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 266. ISBN 9788484152439. 
  3. Buades, Joan «Esberlar la història: Gabriel Buades, inquer, sabater revolucionari (1903-1938)». Lluc, març 1986, pàg. 4-6.
  4. Quetglas, Damià «Inca, sabatades de la ciutat al poble». Memòria civil, suplement a la revista Baleares, 17 agost del 1986, pàg. VI. citat per: Massot i Muntaner, Josep. Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears. Volume 94 de Biblioteca Serra d'or. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1990, p. 219. ISBN 9788478261000. 
  5. 39° 43′ 7.98″ N, 2° 54′ 3.63″ E / 39.7188833°N,2.9010083°E / 39.7188833; 2.9010083