Gabriela Bravo Sanestanislao

Excel·lent Senyora
Gabriela Bravo Sanestanislao
	Gabriela Bravo com a consellera de la Generalitat Valenciana l'any 2019 (2019)
Biografia
Naixement	25 febrer 1963 (61 anys); el Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida)
Vicepresidenta segona de les Corts Valencianes
	26 juny 2023 – ; ← Jorge Bellver Casaña ; Legislatura: onzena legislatura del País Valencià
Diputada a les Corts Valencianes
	16 maig 2019 – ; Legislatura: desena legislatura del País Valencià, onzena legislatura del País Valencià ; Circumscripció electoral: València ; Electa a: eleccions a les Corts Valencianes de 2019, eleccions a les Corts Valencianes de 2023
12a Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
	30 juny 2015 – 7 juliol 2023 (dimissió) ; ← Luis Santamaría Ruiz – Elisa Núñez Sánchez, Ruth Merino Peña → ; Legislatura: novena legislatura del País Valencià, desena legislatura del País Valencià ; Membre del gabinet: primer gabinet de Ximo Puig ; Nomenada per: Ximo Puig
Vocal del Consell General del Poder Judicial
	2008 – 2013
Dades personals
Formació	Universitat de València - llicenciatura en Dret
Activitat
Ocupació	fiscal (1989–), política
Família
Parella	Ximo Puig (2018–)
Premis
	(21 juny 2013) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort ;

Gabriela Bravo Sanestanislao (el Ràfol de Salem, 1963) és una jurista i fiscal valenciana, ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial (2008-2013), consellera Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat Valenciana (2015-2023) i diputada a les Corts Valencianes en les legislatures X i XI.

Biografia

Llicenciada en Dret per la Universitat de València en 1986, va ingressar en 1989 en la carrera fiscal. Després d'obtindre destinació a Cadis, en 1991 va ser destinada a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana com a fiscal de Menors. En 2005 va ingressar en la Unió Progressista de Fiscals, on va assumir la presidència en 2007^[1] fins a setembre de 2008, quan va ser nomenada per unanimitat vocal i portaveu del Consell General del Poder Judicial fins a la fi del mandat en 2013.

Després de l'arribada de Ximo Puig a la presidència de la Generalitat Valenciana el juny de 2015 és nomenada consellera de Justícia en el govern de coalició format pel PSPV, Compromís i Podem. Gabriela Bravo forma part d'aquest govern en qualitat d'independent.^[2]

Consellera de la Generalitat Valenciana

L'any 2015 es produeix un canvi de govern a la Generalitat Valenciana amb l'acord entre el PSPV-PSOE i Compromís que facilita l'arribada del socialista Ximo Puig a la presidència del Consell de la Generalitat. Bravo és nomenada consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques a proposta del PSPV. Va revalidar la responsabilitat en la següent legislatura ara amb el nom de consellera de Justícia, Interior i Administració Pública.

Bravo, com a responsable de funció pública, es va posicionar en contra de l'exigència del requisit lingüístic en valencià per al conjunt del funcionariat de la Generalitat el que va suposar un element de polèmica amb l'altre partit amb qui compartia govern: Compromís.^[3] Finalment s'anuncià un acord entre la seua conselleria i la d'Educació i Cultura dirigida per la consellera Raquel Tamarit (Compromís) per tal que la Llei de Funció Pública incloguera aquest requisit però amb la salvaguarda que serà a través d'un reglament posterior on es regularà el nivell i grau de coneixement per a cada escala funcionarial.^[4]

Aquesta llei va rebre moltes crítiques d'entitats i organitzacions com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Plataforma per la llengua així com els sindicats majoritaris (CCOO-PV, Intersindical i UGT) per considerar la norma insuficient per tal de garantir la competència lingüística.^[5]

La consellera Bravo també va protagonitzar un intens debat amb la vicepresidenta i consellera d'Igualtat, també de Compromís, Mónica Oltra per les diferents visions vers el feminisme en el qual Gabriela Bravo es defineix com a abolicionista de la prostitució.^[6] El posicionament de la consellera Bravo com a feminista radical també va rebre les crítiques dels col·lectius trans.^[7]

Va aconseguir l'escó de diputada a les llistes del PSPV a les eleccions a les Corts Valencianes de 2019 i 2023 mantenint la condició d'independent. La pèrdua de majoria del bloc d'esquerres al parlament va suposar que Bravo perdera la condició de consellera però el líder socialista Ximo Puig va apostar per ella per ocupar un lloc a la mesa de les Corts com a vicepresidenta segona. El fet que ocupara el lloc mentre exercia de consellera en funcions va generar polèmica per una possible incompatibilitat de càrrecs.^[8] Finalment va dimitir del càrrec de consellera el 7 de juliol de 2023.^[9]

Referències

↑ «La valenciana Gabriela Bravo deberá dejar la presidencia de la Unión Progresista de Fiscales» (en espanyol). Levante-EMV, 09-09-2008. [Consulta: 2 agost 2015].
↑ «Puig ficha para el Gobierno valenciano a Gabriela Bravo, exportavoz del CGPJ» (en espanyol). El País, 29-06-2015. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2015. [Consulta: 2 agost 2015].
↑ NTC, À Punt. «Bravo desacredita Trenzano pel requisit lingüístic en Sanitat», 15-12-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑ Redacció. «Gabriela Bravo informa l’AVL sobre la regulació del requisit lingüístic en la funció pública», 15-07-2019. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑ «Gabriela Bravo contra tots, la consellera que no ens deixa avançar en drets». [Consulta: 5 juliol 2023].
↑ José, Diego Aitor San. «Oltra se desmarca de Bravo y exhibe las diferencias del Consell sobre prostitución» (en castellà), 21-05-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑ «La Plataforma Trans demana la destitució de Bravo per qualificar la Llei Trans d'"aberració"», 26-09-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].
↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Gabriela Bravo no dimitirá como consellera de Justicia hasta que se convoque la Mesa de les Corts» (en castellà). [Consulta: 5 juliol 2023].
↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Gabriela Bravo dimite como consellera para evitar incompatibilidades con su cargo en Les Corts» (en castellà). [Consulta: 7 juliol 2023].

Càrrecs públics
Precedit per: Luis Santamaría Ruiz (Conseller de Governació i Justícia) Juan Carlos Moragues Ferrer (Conseller d'Hisenda i Administració Pública)	Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat Valenciana 2015-2023	Succeït per: Vacant

[1] «La valenciana Gabriela Bravo deberá dejar la presidencia de la Unión Progresista de Fiscales» (en espanyol). Levante-EMV, 09-09-2008. [Consulta: 2 agost 2015].

[2] «Puig ficha para el Gobierno valenciano a Gabriela Bravo, exportavoz del CGPJ» (en espanyol). El País, 29-06-2015. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2015. [Consulta: 2 agost 2015].

[3] NTC, À Punt. «Bravo desacredita Trenzano pel requisit lingüístic en Sanitat», 15-12-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].

[4] Redacció. «Gabriela Bravo informa l’AVL sobre la regulació del requisit lingüístic en la funció pública», 15-07-2019. [Consulta: 5 juliol 2023].

[5] «Gabriela Bravo contra tots, la consellera que no ens deixa avançar en drets». [Consulta: 5 juliol 2023].

[6] José, Diego Aitor San. «Oltra se desmarca de Bravo y exhibe las diferencias del Consell sobre prostitución» (en castellà), 21-05-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].

[7] «La Plataforma Trans demana la destitució de Bravo per qualificar la Llei Trans d'"aberració"», 26-09-2022. [Consulta: 5 juliol 2023].

[8] S.L, EDICIONES PLAZA. «Gabriela Bravo no dimitirá como consellera de Justicia hasta que se convoque la Mesa de les Corts» (en castellà). [Consulta: 5 juliol 2023].

[9] S.L, EDICIONES PLAZA. «Gabriela Bravo dimite como consellera para evitar incompatibilidades con su cargo en Les Corts» (en castellà). [Consulta: 7 juliol 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]