Gaetano Cicognani (Brisighella, 26 de novembre de 1881 – Roma, 5 de febrer de 1962) va ser un religiós i diplomàtic italià.

Infotaula de personaGaetano Cicognani
Biografia
Naixement26 novembre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Brisighella (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1962 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
12 gener 1953 –
Nunci apostòlic a Espanya
16 maig 1938 – 12 gener 1953
Nunci apostòlic a Àustria
14 juny 1936 – 16 maig 1938
Nunci apostòlic al Perú
20 maig 1928 –
Nunci apostòlic a Bolívia
11 febrer 1925 –
Arquebisbe catòlic
1r febrer 1925 –
Arquebisbe titular
2 gener 1925 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1904–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPietro Gasparri Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 octubre 1958Conclave de 1958 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAmleto Giovanni Cicognani Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 125976815 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a Brisighella, Província de Ravenna, el 1881. El seu germà petit, Amleto Giovanni Cicognani, va ser també cardenal. El 1904 va ser ordenat sacerdot a Faenza. El 1925 va ser nomenat arquebisbe titular de Ankara i nunci apostòlic de Bolívia, iniciant una carrera com a diplomàtic de la Santa Seu: de Bolívia va passar el 1928 a Perú, càrrec en el qual va estar fins al 1936; en aquesta data va ser destinat a Àustria, destinació que va ocupar fins al 1938; finalment, va ser nunci a Espanya, on va exercir fins al 1953.[1]

Durant la seva Nunciatura Apostòlica a Espanya va ser un dels impulsors del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona el 1952.[2] Per aquest motiu, té dedicada una plaça a Barcelona, al barri del Congrés.[3]

El 1953 va ser nomenat cardenal prevere de Santa Cecilia pel papa Pius XII, així com prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus. A l'any següent va rebre el càrrec de pro-prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, en el qual va estar fins al 1959. Al mes de retirar-se va ser nomenat cardenal bisbe de la seu suburbicària de Frascati. Va participar en el conclave de 1958, en el qual va ser triat papa Joan XXIII.[1]

Referències modifica