Gaetano Coronaro

Gaetano Coronaro (Vicenza, 18 de desembre de 1852 – Milà, 5 d'abril de 1908) pertanyent a una nissaga de músics --Gellio (1863–1916), Antonio (1851–1933)-- els seus germans també músics, fou un compositor i director d'orquestra italià.

Infotaula de personaGaetano Coronaro
Gaetano Coronaro (1903) - Archivio Storico Ricordi FOTO000971 B.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Vicenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 1908 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor i professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFranco Faccio Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: fb93977f-248d-444c-8907-36a129f9bd2b IMSLP: Category:Coronaro,_Gaetano Modifica el valor a Wikidata

A Milà fou deixeble de Faccio, on hi tornaria, el 1894, per ocupar el lloc de Catalani en la càtedra de composició d'aquell Conservatori. Primer substitut en La Scala, al costat de Faccio, aconseguí els seus primers èxits com a compositor presentant el 1873, com treball de fi de carrera, l'ègloga Un tramonto, sobre uns versos d'Arrigo Boito, que també fou executada a Moscou per la famosa Cesira Ferrani. L'èxit assolit li valgué el recolzament de Giovanni Lucca, el qual l'envià a Alemanya per un viatge instructiu. Així Gaetano tingué ocasió de conèixer de prop el teatre wagnerià, entusiasmant-se sobre tot pels Els mestres cantaires de Nuremberg.

Fruit d'aquesta experiència és l'òpera La creola, que s'ha de considerar com la seva verdadera obra mestra i que fou representada per primera vegada el 27 de novembre de 1878 en el teatre municipal de Bolonya, sota la direcció de Franco Faccio. Arrigo Boito definí aquesta òpera com:

« Una de les més fortes i gallardes que s'han escrit en els últims anys a Itàlia. »

En ella, Coronaro introduí, entre altres coses, la utilització de l'escala copta, que fins llavors només havia usat Bizet en la seva Carmen. També es autor de peces simfòniques i de cambra. Fou un excel·lent professor i tingué entre els seus deixebles a Arrigo Pedrollo,[1] Elisabetta Oddone Sulli-Rao,[2] Tullio Serafin, Giuseppe Pietri i Arrigo Pedrollo.

La seva sobtada mort despertà una viva emoció i el seu funeral fou acompanyat per les doloroses notes de la <marxa fúnebre> del 3r. acte de la seva La creola.

BibliografiaModifica

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum III, pàg. 1,010. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 952. (ISBN 84-7291-226-4)