Gai Antoni Hibrida

Gai Antoni (en llatí: Caius Antonius M. F. C. N.) anomenat Hibrida (híbrid) (en llatí Hybrida) perquè era, segons Plini, homo semiferus, un home monstruós. Hibrida també significa mestís, de sang mesclada, de pares de diferent condició social.

Infotaula de personaGai Antoni Hibrida
Nom original(la) C.Antonius M.f.M.n. Hybrida Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDarrer quart segle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC (>42 aC) Modifica el valor a Wikidata
Roma (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú de la plebs
68 aC – 68 aC
Pretor
66 aC – 66 aC
Cònsol romà
63 aC – 63 aC
Juntament amb: Ciceró
Governador romà Macedònia
62 aC – 60 aC
Censor romà
42 aC – 42 aC
Juntament amb: Publi Sulpici Ruf
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsAntonia Hybrida Major (en) Tradueix
Antonia Hybrida Minor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Antoni, l'orador Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansAntònia i Marc Antoni Crètic Modifica el valor a Wikidata

Va ser amic de Catilina i saquejador de Macedònia. Era el segon fill d'Antoni l'orador i oncle de Marc Antoni el triumvir. Va florir els dos primers terços del segle I aC. Formava part de la gens Antònia.

Va acompanyar a Sul·la a la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont i a la tornada de Sul·la a Roma l'any 83 aC, es va quedar a Grècia amb part de l'exèrcit i va saquejar el país. Juli Cèsar el va acusar d'haver oprimit Grècia (76 aC). L'any 70 aC va ser expulsat del Senat pels censors, però aviat va ser readmès.

Va exercir la magistratura d'edil amb un reconegut esplendor. Després va ser pretor (65 aC) i cònsol (63 aC) juntament amb Ciceró. Va participar molt probablement a la conspiració de Catilina. Ciceró el va guanyar al seu bàndol quan li va prometre el proconsolat de Macedònia on podia obtenir més botí que a la Gàl·lia, i a canvi va haver d'aixecar un exèrcit contra Catilina. Però el dia del combat, al no voler enfrontar-se al seu amic Catilina, va deixar el comandament al seu llegat Marc Petrei.

Després de la guerra, l'any 62  aC va anar a Macedònia, que va saquejar de manera tant vergonyosa que el Senat el va cridar el 61 aC. Ciceró el va defensar, cosa que va fer pensar que els dos homes estaven d'acord i fins i tot que s'havien de repartir el botí.

L'any 60 aC Gai Antoni va ser substituir a Macedònia per Octavi, el pare del futur emperador August, i quan va tornar a Roma va ser acusat altra vegada pel saqueig de Macedònia. I a més a més va ser acusat també de participar en la conspiració de Catilina. Ciceró el va tornar a defensar l'any 59 aC, però va ser condemnat i es va retirar a Cefalònia que va considerar una possessió personal i fins i tot va començar a construir una ciutat.

Probablement Cèsar el va fer tornar de l'exili cap a Roma, abans del 44 aC, ja que aquell any ja era a la ciutat. Va ser censor el 42 aC.

ReferènciesModifica