Obre el menú principal

Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà, fill de Gai Octavi i pare de l'emperador August i d'Octàvia Menor. Formava part de la gens Octàvia, una antiga família d'origen plebeu.

Infotaula de personaGai Octavi
Head Gaius Octavius Glyptothek Munich.jpg
Biografia
Naixement 100 aC
Velletri
Mort 58 aC (41/42 anys)
Nola
  Pretor 


  Qüestor 


  Edil romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Família
Cònjuge Ancharia Tradueix
Àcia (–59 aC)
Fills Octàvia Major
Octàvia Menor
August
Pares Gai Octavi (avi d'August)anònim
Parents Claudi (besnét)
Calígula (rebesnéts)
Neró (descendent)
Modifica les dades a Wikidata

Els enemics d'August l'acusaven de ser un usurer i d'haver actuat al Camp de Mart durant els comicis com a agent per subornar els votants, però segurament aquestes notícies són falses. Els diners i les possessions que li va deixar el seu pare li van permetre aspirar sense dificultats a diferents magistratures.

Va ser dues vegades tribú militar, també qüestor, edil plebeu junt amb Gai Tornai, i finalment judex quaestionum i pretor. Els càrrecs que va ocupar abans de ser pretor es coneixen només per una inscripció, sense tenir-ne detalls. Només es diu que les va ocupar amb gran habilitat, integritat i rectitud. Vel·lei Patercul diu que era una persona molt responsable i en la que es podia confiar, cosa que li va valdre el poder-se casar amb Àtia, la filla de Júlia, germana de Juli Cèsar. Durant l'any 61 aC va ser pretor, càrrec que va exercir a satisfacció de tothom, i fins i tot Ciceró el recomanava com a model al seu germà Quint Tul·li. L'any 60 aC va ser propretor a Macedònia amb títol de procònsol i anant a la província, va derrotar un grup d'esclaus revoltats escindits de l'exèrcit d'Espàrtac i que havien estat reclutats per Catilina, al districte de Thurine. Va administrar la seva província amb integritat i energia. Va derrotar els bessis i altres tribus tràcies i va rebre de les tropes el títol d'imperator.

L'any 59 aC va tornar a Itàlia i esperava ser elegit pel consolat, però va morir a principis del 58 aC a Nola (Campània). Molts autors indiquen que va morir a la mateixa habitació en què moriria anys després el seu fill August.

Octavi es va casar dues vegades: primer amb Ancària, de la que se sap el seu nom i poca cosa més i amb qui va tenir una filla (Octàvia Major), i després amb Àtia amb qui va tenir un fill (Octavi August) i una filla (Octàvia Menor).[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gai Octavi