Obre el menú principal

Júlia (filla d'August)

Júlia (en llatí Julia Augusti filia) va ser filla d'August i Escribònia. Era la seva única filla. Va néixer l'any 39 aC i pocs dies després els seus pares es van divorciar.[1]

Infotaula de personaJúlia
Julia Caesaris filia.jpg
Biografia
Naixement 30 octubre 39 aC
Roma
Mort 14 dC (51/52 anys)
Reggio de Calàbria (Itàlia)
Grup ètnic Italians
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Període República Romana i Imperi Romà
Família
Família Dinastia Júlio-Clàudia
Cònjuge Tiberi (11 aC–)
Marc Vipsani Agripa (21 aC–12 aC)
Marc Claudi Marcel (25 aC–23 aC)
Fills Agripina I
Júlia
Gai Agripa
Luci Agripa
Pòstum Agripa
Tiberius Julius Caesar Tradueix
Pares AugustEscribònia
Germans Cornèlia Scipio i Publi Corneli Escipió
Modifica les dades a Wikidata

Júlia va ser educada amb la màxima rigidesa i cura. Les normes de la cort imperial eren senzilles, i les tasques associades al seu rang i estat consistien en labors amb el teler i l'agulla.[2] Es portava un registre diari dels seus estudis i ocupacions, les seves paraules, les seves accions i les seves amistats eren rigorosament controlades.

El 25 aC es va casar amb son cosí Marc Marcel, fill d'Octàvia, i quan aquest va morir l'any 23 aC, sense haver tingut fills, es va casar amb Marc Vipsani Agripa amb el que va tenir tres fills: Gai Agripa, Luci Agripa i Pòstum Agripa, i dues filles: Júlia i Agripina.

Nicolau Damascè i Flavi Josep mencionen que Júlia va viatjar per trobar-se amb Agripa a l'Àsia Menor l'any 17 aC, on feia una campanya militar. Júlia es va veure atrapada en una inundació a Ílion (Troia), i gairebé es va ofegar. Agripa estava furiós, i en la seva ira va multar a les autoritats locals amb 100.000 dracmes. La multa era molt forta, però ningú es va enfrontar a Agripa per demanar una rebaixa. Però Herodes el Gran, rei de Judea, es va dirigir a Agripa i va demanar perdó. Agripa va retirar la multa. A la primavera de l'any 16 aC, Agripa i Júlia van iniciar un viatge per les províncies orientals, on van visitar Herodes. El mes d'octubre del 14 aC, la parella va viatjar a Atenes, on Júlia va donar a llum Agripina.[3]

A la mort d'Agripa l'any 12 aC, August va pensar per Júlia en un marit de l'orde eqüestre i va triar Gai Proculeu. Però després la va prometre a un fill de Marc Antoni i més tard a Cotisó rei dels getes (probablement un dels Cotis rei dels odrisis), fins que al final es va decantar per Tiberi que després va ser emperador.[2]

Tiberi es va haver de divorciar de Vipsània Agripina (filla d'un matrimoni anterior d'Agripa), una dona a la que s'estimava molt. Suetoni explica que Tiberi tenia una mala opinió del caràcter de Júlia, i Tàcit afirma que ella va menysprear a Tiberi considerant-lo un partit poc interessant i fins i tot va enviar un missatge al seu pare, escrit per Semproni Grac, el seu amant, denunciant-lo. El matrimoni no va funcionar gairebé des del principi, i un fill que van tenir en comú va morir infant. Cap a l'any 6 aC, quan Tiberi, disgustat amb les infidelitats de Júlia va marxar cap a Rodes en un exili voluntari, o potser abans, la parella ja s'havia separat. August va conèixer la conducta de la seva filla abans de la tornada de Tiberi a Itàlia. Encara que la intervenció de Lívia (la mare de Tiberi) la va perjudicar i que els historiadors no li van ser favorables, la seva conducta llicenciosa no admetia dubte i tenia relacions i orgies amb tota mena de romans de classes altes i baixes.

La indignació d'August al conèixer el que tot Roma sabia va esclatar, i la va amenaçar de mort, i va explicar al Senat tota la seva vergonya, però només la va condemnar a l'exili a l'illa de Pandatària a la costa de Campània, exili que va compartir amb la seva mare Escribònia. Quan més tard es van rebre peticions per fer-la tornar no les va atendre, peticions que cap al final del seu regnat van ser freqüents, perquè la gent estimava Júlia, i temia Livia i Tiberi. Durant l'exili no se li deixava tenir cap luxe i no es permetien visites excepte si el mateix August les autoritzava. Cinc anys després va ser traslladada a Rhegium on es van atenuar les privacions però se li va prohibir sortir de la ciutat. Al seu testament August no li va deixar res i va prohibir que les seves restes fossin enterrades al seu mausoleu.

Quan va pujar al poder Tiberi, l'exili va tornar a ser rigorós. Se li negava el subsidi al que tenia dret, i no se la va deixar accedir als diners que el seu pare l'hi havia deixat en testament, i finalment va ser tancada en solitari en una casa l'any 13 on hi va morir l'any 14 als 54 anys.[3]

Macrobi ha conservat diversos exemples de l'enginy de Júlia en les seves converses, i ha dibuixat el seu caràcter intel·lectual amb menys prejudicis que els que donen generalment els relats que la descriuen.[4]

ReferènciesModifica

  1. Dió Cassi. Historia Romana 48, 34
  2. 2,0 2,1 Suetoni. Augustus. 63, 64 i 73
  3. 3,0 3,1 Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 641. 
  4. Macrobi. Saturnalia 5,2
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Júlia