Gai Calpurni Pisó (pretor 211 aC)

Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Calpúrnia, una distingida família romana considerada d'origen plebeu.

Infotaula de personaGai Calpurni Pisó
Nom original(la) C. Calpurnius (C.f.) Piso Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 251 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 208 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Propretor
211 aC – 208 aC
Pretor urbà
211 aC – 211 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBatalla de Cannes i Segona Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCalpurnius Piso Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Calpurni PisóLuci Calpurni Pisó (polític) Modifica el valor a Wikidata
ParesGaius Calpurnius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansGnaeus Calpurnius Piso (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

A la batalla de Cannes, l'any 216 aC, va ser fet presoner i es diu que va ser enviat amb dos presoners més a Roma per negociar l'alliberament de la resta de presoners, proposta que el senat va refusar. El 211 aC va ser pretor urbà i a l'acabar el mandat va tenir el càrrec de propretor a Etrúria l'any 210 aC. Des d'allí, el dictador Quint Fulvi Flac li va encarregar agafar el comandament de l'exèrcit a Càpua. A l'any següent (209 aC) el senat li va assignar altre cop Etrúria. Durant el seu mandat com a pretor, va proposar que els Ludi Apollinares, celebrats per primer cop el 212 aC, es repetissin cada any, i el senat ho va aprovar. Els descendents de Gai Calpurni Pisó, la branca dels Pisons, van commemorar l'aniversari de la instauració d'aquests Jocs encunyant monedes.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 371.