Gai Cassi Longí Var

Gai Cassi Longí Var (llatí: Gaius Cassius Longinus Varus) va ser un magistrat romà d'orígens incerts, membre de la gens Càssia i de la família Cassi Longí.

Infotaula de personaGai Cassi Longí Var
Nom original(la) C. Cassius L.f. Longinus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
73 aC – 73 aC
Juntament amb: Marc Licini Lucul
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCassi Longí Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Cassi Longí
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg valor desconegut)
Luci Cassi Longí
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg valor desconegut)
Gai Cassi Longí
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Cassi Longí Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Cassi Longí Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 73 aC junt amb Marc Terenci Varró Lucul·le i van proposar una llei coneguda com a lex Terentia Cassia per la qual l'estat podria comprar gra i el podria vendre a baix preu a Roma.

L'any 72 aC va ser enviat com a procònsol a la Gàl·lia Cisalpina i Espàrtac el va derrotar prop de Mutina, però no va morir a la batalla tot i que Orosi ho afirma. L'any 66 aC va donar suport a la Lex Manília que donava a Gneu Pompeu el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont.

Es sospita que va morir molt vell l'any 43 aC en què s'esmenta a un consular de nom Var que va ser proscrit i assassinat a Minturnae.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 799.