Obre el menú principal

Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)

Quint Cassi Longí (en llatí Quintus Cassius Longinus) era parent de Gai Cassi Longí. l'assassí de Juli Cèsar. Ciceró diu que era el seu "frater" però aquest terme servia per a designar els familiars de la mateixa quinta tant als germans com als cosins germans.

Infotaula de personaQuint Cassi Longí
AR denarius of Q. Cassius Longinus.jpg
Biografia
Naixement segle I aC
Mort 47 aC
  Tribú de la plebs 


  Governador romà 


  Qüestor 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Família
Pare Gai Cassi Longí Var
Modifica les dades a Wikidata

L'any 54 aC era qüestor de Gneu Pompeu a Hispània i en absència del triumvir va acumular gran riqueses arreplegades a la Hispània Ulterior. Era tant rapaç que es va formar una conjura contra la seva vida que no va reeixir.

El 49 aC va ser tribú de la plebs i va tenir com a col·lega a Marc Antoni, amb el que es va oposar a les mesures dels optimats, vetant els decrets del senat i el 6 de gener van ser expulsats pels cònsols i van fugir amb Juli Cèsar, fins que la victòria d'aquest els va restaurar. Llavors va convidar al senat a rebre al dictador.

Quan Cèsar va sortir cap a Hispània aquell mateix any se'l va emportar i després de derrotar els pompeians Luci Afrani i Marc Petrei el va deixar com a governador de la Hispània Ulterior Com que els habitants el temien, va haver de governar amb el suport exclusiu de les tropes.

A finals d'any va rebre ordres de passar a l'Àfrica per fer la guerra a Juba I de Numídia que s'havia pronunciat per Pompeu. A Àfrica esperava trobar un nou camp per saquejar. L'any 48 aC va reunir l'exèrcit a Corduba (l'actual Còrdova) i llavors va esclatar una conspiració en la que van intervenir part de les seves tropes. Va ser atacat a la mateixa plaça del mercat de la vila i va quedar ferit i els revoltats van proclamar governador Luci Juvenci Laterense, però Cassi es va poder escapar i no va tardar a dominar la revolta i executar Laterense i altres conspiradors. De resultes, declarà noves exaccions contra els provincials. Poc després, dues legions que havien servit abans amb Varró, llegat de Pompeu, i que marxaven cap a Calpe per embarcar cap a Àfrica, es van revoltar i van proclamar governador Tit Tori. També la ciutat de Corduba es va revoltar i el qüestor Marc Claudi Marcel Eserní (Marcus Claudius Marcellus Aesernius), enviat per Cassi a apaivagar la revolta, es va posar al front de la rebel·lió. Cassi va demanar ajut a Bogud II de Mauretània i a Marc Emili Lèpid, governador de la Gàl·lia Narbonense i, mentrestant, es va fer fort a una vila fortificada no gaire lluny de Corduba, de la que en quedava separada pel riu Betis. Forçat a retirar-se, es va refugiar a la ciutat d'Úlia, que Marcel va assetjar, però abans de poder ocupar-la va arribar Bogud II amb reforços i no gaire després Lèpid. Aquest va exigir la fi de les hostilitats i Marcel va obeir i es va unir a Lèpid. Cassi va demanar sortida lliure, que li va ser concedida. Llavors va arribar a la província el nou governador Gai Treboni, i Cassi va aquarterar les seves forces (47 aC) i va fugir de la província amb els seus tresors.

Va embarcar a Màlaga, però el seu vaixell es van enfonsar a la desembocadura de l'Ebre i se suposa que va morir. Sembla que tenia un fill de nom Quint Cassi Longí.

ReferènciesModifica