Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC)

cònsol 94 aC

Gai Celi Caldus (llatí: Gaius Cælius Caldus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cèlia, una família romana d'origen plebeu.

Infotaula de personaGai Celi Caldus
Cngcaldus10700646.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Gaius Coelius Caldus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Roman SPQR banner.svg Cònsol romà
94 aC – 94 aC
Juntament amb: Luci Domici Ahenobarb
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Celi Caldus Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Era contemporani de Luci Licini Cras, l'orador. Ningú de la seva família no havia aconseguit encara cap de les magistratures importants, i per la seva activitat i eloqüència, encara que com a orador no semblava massa destacat, va intentar ser qüestor, però no en va ser elegit. Poc després, l'any 107 aC, va ser nomenat tribú de la plebs. Durant el seu mandat com a tribú es va establir la Lex Caelia tabellaria que anava dirigida contra el legat Gai Popil·li, i que regulava la manera de votar a les corts de justícia pels casos d'alta traïció (majestas). Els vots s'havien de donar mitjançant tauletes (tabellae). Ciceró afirma que Caldus va lamentar tota la seva vida d'haver proposat aquesta llei, ja que va ser vergonyosa per a la república.

L'any 94 aC va ser elegit cònsol amb Luci Domici Ahenobarb buscant un competidor d'alt rang tot i que ell era un homo novus, un novell en política. Després del seu consolat va obtenir Hispania (una de les Hispànies) com a província, probablement la Citerior o Tarraconense.

Durant la guerra civil entre Màrius i Sul·la l'any 83 aC va donar suport a Màrius i juntament amb Gai Carrines i Luci Juni Brutus va intentar evitar que Gneu Pompeu aportés les seves legions a Sul·la, però com que no van actuar conjuntament, Pompeu va atacar l'exèrcit de Juni Brutus i no van poder impedir el pas de les legions pompeianes.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 561.