Gai Papiri Carbó Arvina

Gai Papiri Carbó Arvina (en llatí Caius Papirius Carbo Arvina) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Papíria, era de la família dels Carbó i portava el sobrenom d'Arvina (que potser significaria "greixós").

Infotaula de personaGai Papiri Carbó Arvina
Nom original(la) Gaius Papirius Carbo Arvina Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort82 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCarbó (família romana) Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQ21856875 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Papiri Carbó Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Era fill del cònsol Caius Papirius Carbó i seguidor del partit aristocràtic des de jove. Ciceró diu d'ell que era l'únic bon ciutadà de tota la família.

Va ser tribú del poble l'any 90 aC (o 91 aC) juntament a Marc Plauci Silvà (Marcus Plautius Silvanus) i tots dos van fer aprovar la lex Plautia Papiria segons la qual un ciutadà d'un estat federat que tingués domicili a Itàlia al temps de l'aprovació de la llei i enviés el seu nom al pretor en 60 dies, tindria dret a la ciutadania romana.

Carbó es va distingir molt com a orador, i encara que segons Ciceró volia parlar amb agudesa, deia que els seus discursos eren sempre pesats i incloïen un alt grau d'autoritat. S'ha conservat un fragment d'un dels seus discursos que va fer mentre era tribú on aprova l'assassinat de Marc Livi Drus l'any 91 aC.

Papiri Carbó va ser assassinat l'any 82 aC a la cúria Hostília pel pretor Brut Damasip, un dels caps del partit popular.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 611.