82 aC
any
L'any 82 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Carbó i Mari (o, més rarament, any 672 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «82 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC ![]() |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 82 aC (lxxxii aC) |
Islàmic | 725 aH – 724 aH |
Xinès | 2615 – 2616 |
Hebreu | 3679 – 3680 |
Calendaris hindús | -26 – -25 (Vikram Samvat) 3020 – 3021 (Kali Yuga) |
Persa | 703 BP – 702 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 169 |
Ab urbe condita | 672 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle ii aC - segle i aC - segle i | |
Dècades | |
110 aC 100 aC 90 aC - 80 aC - 70 aC 60 aC 50 aC | |
Anys | |
85 aC 84 aC 83 aC - 82 aC - 81 aC 80 aC 79 aC |
Esdeveniments
modificaRepública Romana
modifica- Gneu Papiri Carbó i Gai Mari el Jove són elegits cònsols.[2]
- L'any 83 aC Sul·la havia desembarcat a Brundusium, i s'havia apoderat de la part sud d'Itàlia. Passa l'hivern a Campània. Mari el Jove s'estaciona a la frontera del Latium per fer-li front. S'enfronten la batalla de la Porta Col·lina a Sacriportus, de situació incerta, on Mari és derrotat i queda assetjat a Praeneste on diposita els tresors del temple Capitolí.[3] Sul·la encarrega a Quint Lucreci Ofel·la de seguir amb el setge mentre ell marxa a Roma.[4] Mari ordena a Luci Juni Brutus Damasip, pretor a Roma, de convocar al senat amb algun pretext i matar a Muci Escèvola el pontífex màxim i sogre seu, i alguns altres caps que són partidaris de Sul·la.[4]
- No poden aixecar el setge de Praeneste, i Mari intenta escapar per un subterrani junt amb Ponci Telesí, general samnita, però els descobreixen i es suïciden.[5]
- Sul·la, després de la batalla de la porta Col·lina arriba a Roma on derrota a Ponci Telesí Major, general samnita germà de l'altre Ponci Telesí i pren el control de la ciutat.[2]
- L'exèrcit de Papiri Carbó és a la Gàl·lia Cisalpina i el seu legat Carrines s'enfronta en una dura batalla amb Quint Cecili Metel Pius al nord d'Itàlia. És derrotat i fuig, mentre Carbó ataca Metel Pius i immobilitza el seu exèrcit. S'assabenta de les desgràcies del seu col·lega Mari a Praeneste i porta l'exèrcit a Ariminium on el segueix Gneu Pompeu Magne.[6]
- Quint Cecili Metel Pius derrota Carbó i Gai Norbà a la batalla de Faventia a la Gàl·lia Cisalpina. Carbó decideix fugir, deixant als seus general Carrines, Mari i Brutus Damasip lluitant a la península. Els soldats de Pompeu el troben a l'illa de Pantel·leria i l'executen. Envien el seu cap a Sul·la.[3]
- A la mort dels dos cònsols, s'elegeix com a interrex a Luci Valeri Flac, i fa votar la llei Valeria de dictadura Sullae, que nomena Sul·la dictador, aprova tots els seus actes futurs i li concedeix poder de vida o mort sobre els ciutadans sense formació de causa.[7]
Naixements
modifica- Gai Licini Macre Calvus, orador i escriptor.[8]
- Marc Celi Rufus, magistrat i escriptor.[8]
Necrològiques
modifica- Els cònsols Gneu Papiri Carbó, assassinat per Sul·la, i Gai Mari el Jove, suïcidat.
- Luci Domici Ahenobarb, Publi Antisti, Gai Papiri Carbó Arvina i Quint Muci Escèvola, morts a mans de Luci Juni Brutus Damasip per ordre de Mari el Jove.[5]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Titus Livi. Epítom, LXXXVIII
- ↑ 3,0 3,1 Plutarc. Vides paral·leles: Sul·la, 28, 32
- ↑ 4,0 4,1 T. Robert S. Broughton:The Magistrates of the Roman Republic, Vol II,1952, pàg. 67-68
- ↑ 5,0 5,1 Apià. Història de Roma: guerres civils, I, 88, 93-94
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pompeu Magne, 18
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 162-163 [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ 8,0 8,1 Plini el Vell. Naturalis Historia, VII, 50, 5