80 aC
any
L'any 80 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Sul·la i Metel Pius (o, més rarament, any 674 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «80 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 80 aC (lxxx aC) |
| Islàmic | 723 aH – 722 aH |
| Xinès | 2617 – 2618 |
| Hebreu | 3681 – 3682 |
| Calendaris hindús | -24 – -23 (Vikram Samvat) 3022 – 3023 (Kali Yuga) |
| Persa | 701 BP – 700 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 171 |
| Ab urbe condita | 674 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 110 aC 100 aC 90 aC - 80 aC - 70 aC 60 aC 50 aC | |
| Anys | |
| 83 aC 82 aC 81 aC - 80 aC - 79 aC 78 aC 77 aC | |
Esdeveniments
modificaEgipte
modifica- Ptolemeu XII Auleta aconsegueix el tron d'Egipte. No li corresponia el títol per ser bastard, però els alexandrins el proclamen rei en extingir-se la casa reial làgida, amb la mort de Berenice III i de Ptolemeu XI Alexandre II.[2]
- Alexandria està sota jurisdicció romana.[3]
República Romana
modifica- Luci Corneli Sul·la i Quint Cecili Metel Pius són elegits cònsols.[4]
- Quint Calidi, que havia fet aprovar una llei (Callidia de Metello) l'any 99 aC per fer retornar de l'exili a Quint Cecili Metel Numídic quan era tribú de la plebs, rep el suport del cònsol, fill de Metel Numídic, per a aconseguir el càrrec de pretor, del que pren possessió l'any següent (79 aC).[5]
- Sul·la manté el setge a la ciutat etrusca de Volterra que havia iniciat l'any anterior (81 aC) quan ja tot Itàlia estava sotmesa i l'ocuparà, després de dos anys de bloqueig, l'any següent (79 aC).[6]
- Pompeia, una ciutat samnita, sofreix un canvi important quan Luci Corneli Sul·la hi envia colons, i funda la Colonia Cornelia Veneria Pompeiorum.[7]
Hispània
modifica- Quint Sertori, enemic de Sul·la, marxa del nord d'Àfrica i arriba a Hispània després de derrotar una força naval romana comandada per Gai Aureli Cota.[8]
Necrològiques
modifica- Cecília Metel·la filla de Luci Cecili Metel Dalmàtic i esposa de Sul·la. L'any 81 aC es va posar malalta, Sul·la se'n va divorciar, i se suposa que mor aquest any.[9]
- Gai Publici Mal·leol, qüestor de Gneu Dolabel·la a Cilícia. A la seva mort el succeeix en el càrrec el famós Verres. Mal·leol havia fet fortuna amb les exaccions als provincials, i Verres se n'apodera de la major part, segons explica Ciceró, que a més diu que Mal·leol va ser assassinat (occisus) per Verres, però probablement és una exageració oratòria.[10]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Smith, William (ed.). «Ptolemaeus XI». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ Tàcit. Annals, II, 59
- ↑ Titus Livi. Epítom, XCI
- ↑ Ciceró. In Verrem, I, 13; I, 15; III, 25
- ↑ Estrabó. Geografia, V, 223
- ↑ Ciceró. Pro Sulla, 21
- ↑ Spann, P. O. Quintus Sertorius and the legacy of Sulla. Fayetteville: University of Arkansas Press, 1987, p. 56-57. ISBN 9780938626640.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Sul·la, XIII, 33
- ↑ Smith, William (ed.). «Malleolus, Publicius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 29 gener 2025].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 80 aC