Gai Porci Cató
Gai Porci Cató (en llatí Caius Porcius Cato) va ser un membre de la gens Pòrcia i de la família Cató d'origen incert. Podria ser fill de Gai Porci Cató Licinià (cònsol l'any 114 aC).
| Tribú de la plebs | |
|---|---|
 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Pare | Gai Porci Cató Licinià |
Es va oposar a Pompeu durant bona part de la seva vida. L'any 59 aC va acusar a Aule Gabini però els pretors no van acceptar l'acusació contra aquest favorit de Pompeu. Llavors va dir de Pompeu que era un "privatum dictatorem" i la seva audàcia gairebé li va costar la vida.
L'any 56 aC va ser tribú de la plebs i va impedir que els romans ajudessin a Ptolemeu XII Auletes, rei d'Egipte, enviant-hi tropes perquè els versos sibil·lins, que va aconseguir que alguns sacerdots llegissin davant del poble, anunciaven desgràcies si ho feien.
Es va posar de part de Publi Clodi, i Miló en revenja el va atacar tant com va poder. Va ajudar el triumvirat demorant els comicis per aconseguir l'elecció de Pompeu i Cras com a cònsols l'any 55 aC maniobra en la que va ser ajudat per Noni Sufenes un col·lega en el tribunat.
L'any següent ell i Sufenes van ser acusats de violar les lleis Júnia i Licínia i la llei Fúfia, proposant lleis sense comunicar-ho prèviament, i en dies inapropiats. Cató va ser defensat per Gai Licini Calv i Marc Emili Escaure, i va ser absolt, perquè així ho va voler el seu enemic Pompeu.[1]
Referències Modifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 650.