Galàxia més brillant del cúmul

Es defineix galàxia més brillant de cúmul (GBC) com la galàxia més brillant d'un cúmul de galàxies. En general solen ser galàxies el·líptiques situades a prop o al centre dinàmic o geomètric del cúmul (és a dir, en el seu fons de potencial), i la seva posició sol coincidir amb el punt on l'emissió de rajos X del cúmul és major.

El cúmul Abell S0740 en una imatge presa pel Telescopi Espacial Hubble, situat a 450 milions d'anys llum en la direccióa de la constel·lació del Centaure. La galàxia el·líptica geganta ESO 325-G004, amb una massa de 100.000 milions de vegades la del nostre Sol domina el seu centre.

La seva gran lluentor, unit a la seva poca variació en magnitud absoluta d'una a una altra, les fa excel·lents per determinar les distàncies en l'Univers.

Els escenaris per a la seva formació inclouen:

  • Fluxos de refredament (Cooling flows en anglès), això és formació estel·lar causada per refredament del gas intergalàctic calent present en els cúmuls de galàxies i la seva acumulació a certes zones del cúmul. Diversos estudis posen aquesta teoria en dubte; no obstant això, uns altres mostren que aquest escenari sembla el responsable de la formació estel·lar que s'hi pot apreciar en certes GBCs[1][2][3]
  • Canibalisme galàctic, quan les galàxies cauen cap al centre del cúmul a causa de la fricció dinàmica amb unes altres i perden estels i gas per interaccions amb altres galàxies.[4]
  • Fusions entre galàxies, produïdes de manera ràpida durant el col·lapse gravitatori del cúmul.[5] En l'actualitat, aquest és considerat el més plausible.[6][7]

Les GBCs estan dividides entre diversos tipus, que inclouen galàxies el·líptiques gegantes i galàxies D i cD. Aquestes dues últimes estan formades per un gran halo difús que envolta un nucli similar a una galàxia el·líptica normal.[8]

M87, en el Cúmul de la Verge, i NGC 1399 en el Cúmul del Forn són dos excel·lents exemples d'aquesta classe de galàxies.

Referències

modifica