Magnitud absoluta

mesura logarítmica de la luminositat d'un objecte celestial

La magnitud absoluta, de símbol M,[1] és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre,[2] correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.[3] El Sol té una magnitud aparent o visual de -26,8 mentre que la seva magnitud absoluta és de +4,74.[4]

La magnitud aparent depèn de la distància i, per tant, no ens pot aportar informació vàlida sobre la brillantor real dels astres, d'aquí la necessitat d'un concepte com la magnitud absoluta que permeti comparar-los i classificar-los.[2] La magnitud absoluta es pot calcular a partir de la mesura de la magnitud visual[5] o a partir de la paral·laxi.[6]

HistòriaModifica

El concepte de magnitud amb la idea de classificar els estels segons la seva brillantor ja s'utilitzava a l'astronomia de l'antiguitat clàssica, el primer a utilitza-ho fou Hiparc de Nicea al segle ii aC, establint sis classes d'estels.[7] A l'Almagest, tractat escrit en el segle ii per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, s'hi troba el primer catàleg d'estels, en conté 1022, classificats en constel·lacions, amb les seves coordenades respecte a l'eclíptica i la seva brillantor en una escala de sis magnituds.[8]

La definició de la magnitud absoluta com a unitat de mesura de la brillantor d'un astre va ser acceptada per la Unió Astronòmica Internacional l'any 1922.[2] Els conceptes de magnitud absoluta i magnitud absoluta encara s'utilitzen avui dia malgrat les dificultats per a relacionar les escales de magnituds amb les mesures fotomètriques en unitats del Sistema Internacional d'Unitats.[9]

Càlcul de la magnitud absoluta a partir de la magnitud visualModifica

La magnitud absoluta s'acostuma a calcular a partir de la magnitud aparent o visual mesurada amb un sistema fotomètric, un dels més utilitzats és el sistema UVB. Un cop hom disposa de la magnitud visual (m), podem utilitzar una equació que la relaciona amb la magnitud absoluta (M) i amb la distància (r) de l'astre respecte a la Terra.[10]

 

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Angelo, 2006, p. 3.
  2. 2,0 2,1 2,2 Karttunen et al., Donner, p. 96.
  3. «Magnitud absoluta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 desembre 2021].
  4. «Absolute magnitude» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 10 desembre 2021].
  5. Ridpath, 1997, p. 2.
  6. van Altena, 2013, p. 316.
  7. Karttunen et al., Donner, p. 93.
  8. Pannekoek, 1961, p. 156.
  9. «SI Units.» (en anglès). International Astronomicla Union. Rules, Guidelines and Instructions for Proceedings. International System (SI) of Units.. [Consulta: 10 desembre 2021].
  10. Karttunen et al., Donner, p. 95-96.

BibliografiaModifica

  • Angelo, Joseph A. Encyclopedia of Space and Astronomy (en anglès). Facts On File, Inc. Infobase Publishing, 2006. ISBN 978-0-8160-5330-8. 
  • Karttunen, Hannu; Kröger, Pekka; Oja, Heikki; Poutanen, Markku; Donner, Karl Johan. Fundamental Astronomy (en anglès). Sisena edició. Springer, 2017. ISBN 978-3-662-53044-3. 
  • Ridpath, Ian. Dictionary of Astronomy (en anglès). Oxforf University Press, 1997. ISBN 0-19-211596-0. 
  • van Altena, William F. Astrometry for Astrophysics (en anglès). Cambridge University Press, 2013. ISBN 978-0-521-51920-5. 
  • Pannekoek, Anton. A History of Astronomy (en anglès). Interscience Publishers, Inc, 1961.