Galeàs II Visconti
Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) (1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1320 (Gregorià)  Milà (Itàlia) | ||
| Mort | 4 agost 1378 (57/58 anys) Pavia (Itàlia) | ||
| Sepultura | Basílica de San Pietro in Ciel d'Oro | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, rendista, mecenes, aristòcrata | ||
| Família | |||
| Família | Visconti | ||
| Cònjuge | Blanca de Savoia (1350 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Beatrice Visconti, Joan Galeàs Visconti, Violante Visconti | ||
| Pares | Esteve Visconti i Valentina Doria | ||
| Germans | Bernabé Visconti Mateu II Visconti | ||
.svg) | |||
Orígens familiaris
modificaVa néixer vers el 1320 sent el segon fill d'Esteve Visconti i Valentina Doria. Fou net per línia paterna de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri, i per línia materna de Bernabé Doria i Eliana Fieschi, i germà de Mateu II i Bernabé Visconti.
Joventut
modificaL'any 1343 va peregrinar a la ciutat de Jerusalem, i dos anys després fou obligat a exiliar-se pel seu oncle Lluc Visconti igual que la resta dels seus germans. Aconseguí retornar a la ciutat de Milà el 1349 gràcies al seu oncle Joan Visconti, el qual el nomenà governador de Bolonya.
Ascens al poder
modificaA la mort de Joan Visconti el 1349 fou nomenat senyor de Milà, un càrrec que exercí conjuntament amb els seus germans Mateu i Bernabé. Amb la mort per enverinament del seu germà Mateu II el 1355, Galeàs II i Bernabé es van repartir els territoris d'aquest, restant l'oest de la Llombardia per al primer i l'est per al segon. El 1356 va lluitar al costat del seu germà Bernabé contra la Casa d'Este i la Casa de Gonzaga, al costat de Pandolfo II Malatesta com comandant de les seves tropes. Van vèncer a Casorate i van incrementar l'extensió dels seus territoris.Después de un largo asedio, conquistó Pavía en 1359, donde llevó a su corte.[1]
Galeàs fou mecenes de Petrarca i va fundar la Universitat de Pavia, així mateix va haver de plantar cara a diverses rebel·lions en la seva part del Senyoriu. El 1362 la seva salut es va ressentir bastant, i va traslladar a la ciutat de Pavia, que havia reconquerit dos anys abans, ciutat on va morir el 4 de setembre de 1378.
Núpcies i descendents
modificaEl 10 d'octubre de 1350 es va casar amb Blanca de Savoia, filla del comte Aimone de Savoia i Violant de Montferrat. D'aquesta unió nasqueren:
- Joan Galeàs Visconti (1351-1402), senyor i duc de Milà
- Violant Visconti (1354-1386), casada el 1368 amb Lionel d'Anvers
Referències
modifica- ↑ Romanoni, Fabio «"Come i Visconti asediaro Pavia". Assedi e operazioni militari intorno a Pavia dal 1356 al 1359, in "Reti Medievali- Rivista", VIII (2007).» (en italià). Reti Medievali.
| Precedit per: Joan Visconti |
Senyor de Milà amb Mateu II i Bernabé 1349 – 1378 |
Succeït per: Bernabé Visconti |
