Obre el menú principal

Galeàs II Visconti

Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) (1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.

Infotaula de personaGaleàs II Visconti
Visconti, Galeazzo II.jpg
Biografia
Naixement 1320 (Gregorià)
Milà (Itàlia)
Mort 4 agost 1378 (57/58 anys)
Pavia (Itàlia)
Activitat
Ocupació Polític
Família
Família Visconti
Cònjuge Blanca de Savoia
Fills Joan Galeàs Visconti
Violante Visconti Tradueix
Beatrice Visconti Tradueix
Violanta Visconti Tradueix
Pares Esteve ViscontiValentine Doria Tradueix
Germans Bernabé Visconti i Mateu II Visconti

Escut d'armes Galeàs II Visconti
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarisModifica

Va néixer vers el 1320 sent el segon fill d'Esteve Visconti i Valentina Doria. Fou nét per línia paterna de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri, i per línia materna de Bernabé Doria i Eliana Fieschi, i germà de Mateu II i Bernabé Visconti.

JoventutModifica

L'any 1343 va peregrinar a la ciutat de Jerusalem, i dos anys després fou obligat a exiliar-se pel seu oncle Lluc Visconti igual que la resta dels seus germans. Aconseguí retornar a la ciutat de Milà el 1349 gràcies al seu oncle Joan Visconti, el qual el nomenà governador de Bolonya.

Ascens al poderModifica

A la mort de Joan Visconti el 1349 fou nomenat senyor de Milà, un càrrec que exercí conjuntament amb els seus germans Mateu i Bernabé. Amb la mort per enverinament del seu germà Mateu II el 1355, Galeàs II i Bernabé es van repartir els territoris d'aquest, restant l'oest de la Llombardia per al primer i l'est per al segon. El 1356 va lluitar al costat del seu germà Bernabé contra la Casa d'Este i la Casa de Gonzaga, al costat de Pandolfo II Malatesta com comandant de les seves tropes. Van vèncer a Casorate i van incrementar l'extensió dels seus territoris.Después de un largo asedio, conquistó Pavía en 1359, donde llevó a su corte.[1]

Galeàs fou mecenes de Petrarca i va fundar la Universitat de Pavia, així mateix va haver de plantar cara a diverses rebel·lions en la seva part del Senyoriu. El 1362 la seva salut es va ressentir bastant, i va traslladar a la ciutat de Pavia, que havia reconquerit dos anys abans, ciutat on va morir el 4 de setembre de 1378.

Núpcies i descendentsModifica

ReferènciesModifica