Polla d'aigua comuna
La polla d'aigua, polla garau, gallin(et)a d'aigua o titeta de riu[1] (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics.[2] Resisteix bé aigües notablement contaminades i amb força salinitat. Abans de l'entrada en funcionament de les depuradores d'aigües residuals, era pràcticament l'únic ocell propi de les zones humides que abundava al Bages.
Gallinula chloropus ![]() | |
---|---|
![]() Gallinula chloropus chloropus ![]() | |
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 348 g ![]() |
Envergadura | 52 cm ![]() |
Nombre de cries | 5,8 ![]() |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 62120190 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Gruiformes |
Família | Rallidae |
Gènere | Gallinula |
Espècie | Gallinula chloropus ![]() Linnaeus, 1758 |
Tipus taxonòmic | Gallinula ![]() |
Distribució | |
![]() ![]() |
La seva coloració és en general de color gris pissarra, amb el cap i coll més foscs i dues amples línies de color blanc en els flancs sota la cua. El bec és vermell, igual que l'escut facial, i amb la punta groga. Les extremitats inferiors són olivaciogroguenques, amb una taca vermella en els genolls. Els exemplars més joves són amarronats, i manquen de l'escut facial.[2]
Consumeix una àmplia varietat de vegetals i petites criatures aquàtiques. S'alimenten sobre els miralls d'aigua, on es reuneixen en grups que van des de la parella fins a enormes esbarts de milers d'exemplars. Nien habitualment en època de pluges; el niu és una cistella, amb un sostre, construït en la vegetació densa. Pon de 4 a 8 ous, que són incubats durant aproximadament tres setmanes. Ambdós pares coven i peixen la cria.
Sistemàtica
modificaS'havia considerat de la mateixa espècie que la polla d'aigua americana (Gallinula galeata). Considerant les dues espècies juntes, es dividia en 12 subespècies:
- Gallinula chloropus (Linnaeus), 1758.
- Gallinula chloropus barbadensis, Bond, 1954.
- Gallinula chloropus cachinnans, Bangs, 1915.
- Gallinula chloropus cerceris, Bangs, 1910. Cuba.
- Gallinula chloropus chloropus (Linnaeus), 1758. Espanya, Gran Bretanya.
- Gallinula chloropus galeata (Lichtenstein), 1818. Alta serralada Jujuy, Argentina, Bolívia, el Brasil. Corda de l'ala: 185 mm.
- Gallinula chloropus garmani, Allen, 1876. Alta serralada Xile, i Argentina (Jujuy), Perú, amb dors negre. Corda de l'ala 215 a 219 mm.
- Gallinula chloropus guami, Hartert, 1917.
- Gallinula chloropus meridionalis (Brehm, CL) 1831.
- Gallinula chloropus orientalis, Horsfield, 1821.
- Gallinula chloropus pauxilla, Bangs, 1915. Zones baixes de Xile, Colòmbia. Més petita i dors de to bru fosc en lloc de negre.
- Gallinula chloropus pyrrhorrhoa, Newton, A., 1861.
- Gallinula chloropus sandvicensis, Streets, 1877. Distribució: Hawaii.
Referències
modifica- ↑ A les Balears també rep els noms de gallineta d'aigua de bec vermell, gallineta de fava https://docplayer.es/83714272-Conreu-de-l-arros-i-l-explotacio-de-l-albufera-de-muro-i-sa-pobla-plecs-de.html
- ↑ 2,0 2,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 92-93. ISBN 978-84-96553-54-5.