Viquipèdia

Gambal

Un gambal és una corretja que, unida a la sella de muntar, subjecta un estrep a l’extrem inferior. Cada sella consta de dos estreps i dos gambals.[1]

Estrep penjant del gambal corresponent.

Història

modifica
 
Abumi: estreps japonesos. Vegeu les sivelles per a unir-los als gambals.

Els primers estreps consistien en una corda que unia la sella i el dit gros del peu del genet. Aparegueren a l'imperi Kushan (actual Índia) entre el segle I i el II aC. D'allí van passar a la Xina cap a l'any 300, on, per raó del clima més fred de la zona, van començar a lligar-se al voltant del peu calçat, i no només sobre el dit. Poc després, la corda original fou reemplaçada pel ferro.

Des de la Xina l'ús de l'estrep es va estendre als nòmades mongols de l'Àsia central, a Corea i al Japó. Els huns els van introduir a Pèrsia al segle iv i a Europa cap al segle v, encara que no hi ha notícies de la seva adopció per la cavalleria imperial romana fins a aproximadament un segle més tard (ja després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident).[2] Cap a l'any 600 dC, els àvars de Pannònia havien estat empesos a l'oest des de les estepes pels turcs, i van introduir l'estrep a Europa. Al seu torn, els àrabs el prendrien dels perses i els romans d'Orient.

Per la seva banda, els invasors germànics de l'Imperi Romà van adoptar ràpidament l'ús d'estreps. Això va millorar l'eficàcia de les seves tropes muntades fins a tal punt que va facilitar la derrota a la batalla d'Adrianòpolis (378), del model clàssic de la legió romana, fet que va causar una crisi militar sense precedents. L'estrep, que permetia al genet lluitar amb comoditat i maximitzava l'impacte de la càrrega, pràcticament havia jubilat al millor exèrcit de la història, i havia iniciat una nova era a Europa: la de la cavalleria cos que dominaria els camps de batalla medievals durant més de mil anys. (Fora d'algun cas particular com el dels almogàvers).

Sistemes d’equitació

modifica
 
Genet xilè vestit de «huaso».[3]

Entre els diversos sistemes d’equitació cal considerar el tipus de sella i els estreps i gambals emprats en cada cas.

 
Soldat de cuera

1: Jaqueta de cuir de set capes

2: Pom de la sella

3: Carrabina

4: Bossa de la sella

5: Llança

6: Pistoles penjades a cada costat de la sella

7: Broquer

8: Botes i esperons

9: Estreps de fusta

10: Caixa cartutxera [4]
  • Brida. L'equitació a la brida es basava en portar els estreps llargs, amb els gambals ajustats per a permetre que el genet cavalqués amb les cames estirades. (En castellà "a la brida" o "a la guisa" eren expressions equivalents).
  • Gineta [5] Amb estreps curts i gambals en proporció.
  • Bastarda [6] Amb estreps intermedis entra la gineta i la brida.[7]
  • Estradiota [8] Amb estreps llargs.
  • Soldat de cuera. Vegeu imatge.
    • Els estreps eren de fusta i tancats per a protegir el peu del genet.[9]
  • Comanxe [10]
  • Mexicana.[11] La muntura mexicana "charra" és amb els estreps llargs.
  • Criolla chilena. Cavall xilè . Estreps curts.[12]
  • Criolla argentina [13]
  • California [14]
  • Texas [15][16]
  • Japó.[17]

Llargària

modifica

La llargària dels gambals depèn de l’alçària desitjada dels estreps. Hi ha gambals de llargària fixa i gambals de llargària ajustable.[18] Algunes selles permeten ajustar els gambals amb el genet muntat. Un gambal rere l'altre.

« La llargària dels gambals serà correcta quan, amb el genet alçat sobre amdós estreps, quedi un espai de quatre o cinc polzades entre l’engonal i el seient de la sella. Totes les altres mesure són incertes per al soldat de cavalleria. L’estrep no ha de portar més pes que el de la cama: el peu ha de calçar-se una tercera part en l’estrep, amb el taló un xic més baix que la punta del peu. »
— Reglamento para el ejercicio y maniobras de la caballeria...Ministerio de la Guerra. España.[19]

Unions

modifica

L'extrem superior del gambal va unit a la sella. L'extrem inferior a l'estrep. Molts sistemes són possibles. Les solucions modernes fan servir sivelles.

modifica

«Ser curt de gambals».[20] Aplicada a una persona l’expressió implica que aquesta és curta d’enteniment. Aparentment, la frase no deriva dels gambals dels estreps. Algunes referències indiquen el «gambal» amb cadena que lligava les cames d’alguns presoners.[21]

  • Exemple de gambal com a subjecció de presoners.
« E lo iutge Darborea quiu sabe, trames companya a lla hon la galea era rota, e prengueren tots los dits vuytanta homens, e ab una corda el coyll envials a Bonayre a lalmirayll, qui tantost los feu fer bons gambals, els feu metre a obrar lo mur e el vayll de Bonayre. »
— Crònica de Ramon Muntaner. [22]

Referències

modifica
  1. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 21 juny 2024].
  2. ↑ George T. Dennis. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy. University of Pennsylvania Press, 2001, p. 13–. ISBN 9780812217728. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy; George T. Dennis
  3. ↑ Mizón, L. Claudio Gay y la formación de la identidad cultural chilena (en castellà). Editorial Universitaria, 2001, p. 69 (Colección Imagen de Chile). ISBN 978-956-11-1580-4. 
  4. ↑ Bueno, José María (2014), Las Guarniciones de los Presidios de Nueva España: Los Dragones Cuera, Madrid: Ministerio de Defensa. p. 21.
  5. ↑ de Aguilar, P. Tratado de la cavalleria de la gineta. - Malacae 1600 (en castellà), 1600 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  6. ↑ de Soto y Abbach Clonard, S.M.. Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas, 2: desde la creación del ejército permanente hasta el día (en castellà). D. B. Gonzalez, 1851, p. 265 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  7. ↑ Risueño, C. Diccionario de veterinaria y sus ciencias auxiliares: 4 tomos (en castellà). Librería de Pérez, 1833, p. 286. 
  8. ↑ Labernia, P. Novísimo diccionario de la Lengua Castellana, con la correspondencia Catalana (en castellà). Espasa hnos., 1866, p. 1116 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  9. ↑ Romero, L.A.P.; Ferreiro, G.V.; Téllez, F.R.. Soldados, Armas y Batallas en los grafitos históricos (en castellà). Archaeopress Publishing Limited, 2023, p. 72. ISBN 978-1-80327-196-5 [Consulta: 18 agost 2023]. 
  10. ↑ Ewers, J.C.. The Horse in Blackfoot Indian Culture: With Comparative Material from Other Western Tribes. U.S. Government Printing Office, 1955, p. 71 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  11. ↑ B, F.C.; Ediciones, T. Jinetes y caballos, aperos y caminos: La historia desde las anécdotas (en castellà). Trama Ediciones, 2014, p. 206. ISBN 978-9978-369-57-9 [Consulta: 18 agost 2023]. 
  12. ↑ Becker, G. Que Dios me pille confesado (en castellà). Ediciones Universidad Católica de Chile, 2014, p. 34. ISBN 978-956-14-1476-1. 
  13. ↑ Lugones, L.; Ara, G. El payador y antología de poesía y prosa (en castellà). Biblioteca Ayacucho, 1979, p. 46. ISBN 978-84-660-0014-7 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  14. ↑ Bancroft, H.H.. California pastoral. 1888 (en anglès). History Company, 1888, p. 447 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  15. ↑ Cook, J.H.. Fifty Years on the Old Frontier: As Cowboy, Hunter, Guide, Scout, and Ranchman. Papamoa Press, 2019, p. 134. ISBN 978-1-78912-304-3 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  16. ↑ Livingston, P. Cavalcade of American Saddles. Page Publishing, Incorporated, 2022, p. 36. ISBN 978-1-6624-7647-1 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  17. ↑ Stone, G.C.. A Glossary of the Construction, Decoration and Use of Arms and Armor: in All Countries and in All Times. Dover Publications, 2013, p. 1 (Dover Military History, Weapons, Armor). ISBN 978-0-486-13129-0. 
  18. ↑ Alonso, F.A.. Montar bien y elegir bien a tu caballo: Fundamentos imprescindibles de equitación clásica (en castellà). Kolima Books, 2023, p. 129 (Estilo de vida). ISBN 978-84-19495-90-7. 
  19. ↑ Spain. Ministerio de la Guerra. Reglamento para el ejercicio y maniobras de la caballeria ... (en castellà). J. Martin Alegria, 1850, p. 303 (Reglamento para el ejercicio y maniobras de la caballeria). 
  20. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 21 juny 2024].
  21. ↑ «Per què diem ‘curt de gambals’?». RodaMots. [Consulta: 21 juny 2024].
  22. ↑ Muntaner, R.; Coroleu, J. Crónica d'en Ramon Muntaner. Imprenta "La Renaixensa", 1886, p. 556 (Arxiu histórich). 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gambal&oldid=33630715»