Per a altres significats, vegeu «Reseda lutea».

La gandalla o barriola és una lligadura de malla de seda o d'un altre fil fi amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes. Sembla que va poder ésser molt emprada a Catalunya durant a la baixa edat mitjana,[1] època a la qual el cap i la seva ornamentació tenien una gran importància. Eren peces luxoses que es treballaven amb agulles, de vegades amb fil d'argent[2] o d'or.[3] Per exemple, se sap pels seus respectius inventaris que en Pere de Coromines en tenia quatre, tres de seda fina i una de fil trenat d'or; que en Jaume Duran en tenia una treballada amb or i que en Jofre Cardona en tenia una de seda verda i or, tan valuosa que la guardava en una capsa de carei. Més llarga o més curta, més rica o més humil, segons l'economia de cada casa, era una peça molt habitual, i indispensable a les festes majors. Més tard esdevindria una peça utilitzada pels bandolers, i de fet, el mot gandaia, que deriva de gandalla, s'usava al llenguatge col·loquial valencià dels segles xvii al xix com a sinònim de dropo.[4]

Noia del ripollès amb una gandalla, també porta mitenes tradicionals.

Hom l'usa encara en el vestit pagès tradicional d'algunes comarques catalanes, com el Pla d'Urgell,[3] el Camp de Tarragona[3] i la Ribera d'Ebre.[3]

Cal no confondre-la amb el ret, la bossa de malla que, des del segle xviii pertany al vestit popular català com a complement de les dones.[5]

ReferènciesModifica

  1. Isidra Maranges i Prat, La indumentària civil catalana: segles XIII-XV, pàg. 68, Institut d'Estudis Catalans, 1991. ISBN 8472831892
  2. Manuel Ríu, Carme Batlle i Gallart, Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval de pàg. 258. Edicions Universitat Barcelona, 1987. ISBN 8460050122
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «gandalla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Entrada gandaia Diccionari històric del Valencià col·loquial dels segles XVII, XVIII i XIX (pàg. 278) de Joaquim Martí Mestre, Universitat de València, 2006. ISBN 8437062632
  5. «ret». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.