Garbo, l'espia (L'home que va salvar el món)

Garbo, l'espia (L'home que va salvar el món) és una pel·lícula documental, dirigida per Edmon Roch l'any 2009, que va guanyar el Goya a la millor pel·lícula documental. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaGarbo, l'espia
Garbo: The Spy Modifica el valor a Wikidata
Garbo el espia el hombre que salvo el mundo.jpg
Fitxa
DireccióEdmon Roch
ProduccióEdmon Roch
GuióIsaki Lacuesta Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFernando Velázquez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBet Rourich
Gabriel Guerra
Joachim Bergamin
MuntatgeAlexander Adams
ProductoraTelevisió de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
català
anglès Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgarbothemovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1344315 Filmaffinity: 280447 Rottentomatoes: m/garbo_the_spy_2011 Allmovie: v507125 TCM: 777976 Metacritic: movie/garbo-the-spy Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

En els anys 40, el català Joan Pujol i Garcia decideix deixar a un costat les seves ocupacions i oferir-se com a espia als britànics. En rebre una negativa, prova sort amb els nazis, convertint-se en un dels seus agents secrets sota el nom d' "Arabel". Temps després, després d'haver viscut algunes aventures, és localitzat per la Intel·ligència Britànica i passa a ser un agent doble amb la identitat de "Garbo". Les estratègies d'engany que va dur a terme en tots dos bàndols van fer d'ell el millor espia del segle.

ComentariModifica

Definit com un thriller documental sobre l'agent secret que va engalipar als nazis, Garbo, l'espia ens descobreix la història de Joan Pujol. Autodidacta i emprenedor, Pujol va ser un dels puntals de la intel·ligència en la Segona Guerra Mundial, treballant al mateix temps per al Tercer Reich i l'MI5. Una biografia tan apassionant, i alhora tan desconeguda, va seduir immediatament al productor Edmon Roch, que debuta després de la càmera filmant entrevistes, intercalant fragments de pel·lícules i recorrent als efectes digitals.[2]

Un dels episodis més recordats de Garbo va ser fer creure als nazis que el desembarcament de Normandia anava a ser realment al Pas de Calais. Gestes com aquesta, inclòs el fet que fos l'únic individu que va rebre les màximes condecoracions de tots dos bàndols, li van valer l'apel·latiu del "millor actor del món". Al costat de les seves impressions, el documental recull testimoniatges d'oficials, espies i investigadors com Nigel West, el novel·lista que va trobar a Pujol a Veneçuela quan tothom el donava per mort. Garbo: l'espia ha participat en els festivals documentals d'Amsterdam, Roma i Sevilla.[3]

Nominacions i premisModifica

ReferènciesModifica