Fernando Velázquez
Fernando Velázquez (Getxo, Biscaia, 22 de novembre de 1976)[1] és un compositor, director d'orquestra i violoncel·lista espanyol. Ha compost un gran nombre de bandes sonores per a cinema i televisió. Entre les seves obres més conegudes estan les bandes sonores de totes les pel·lícules de Juan Antonio Bayona (L'orfenat, The Impossible i Un monstre em ve a veure) i de Crimson Peak.
(2022) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 novembre 1976 (47 anys) Getxo (Biscaia) |
Formació | Universitat de Deusto |
Activitat | |
Camp de treball | Música |
Ocupació | compositor, violoncel·lista, compositor de bandes sonores, director d'orquestra, músic |
Activitat | 1995 - |
Instrument | Violoncel |
Premis | |
| |
Lloc web | fernandovelazquez.com |
|
Biografia
modificaFill d'una professora de Dret i d'un catedràtic de Literatura, va començar en la música als conservatoris de la seva localitat natal, Getxo, per a després seguir en Bilbao i Vitòria.[2] També va estudiar composició a París i Madrid.[2] En 1998, es va llicenciar en Història per la Universitat de Deusto.[3] Com a músic ha estat violoncel·lista durant dos anys en l'Orquestra de Cambra Santa Cecilia (1995-1997), a l'Edinburgh University Music Society Symphonic Orchestra (1998) i la Jove Orquestra del País Basc entre 1999 i l'any 2004.[3]Posteriorment ha col·laborat amb l'Orquestra Simfònica d'Euskadi i l'Orquestra Simfònica de Madrid.[3]
En 1999, va començar la seva carrera com a compositor de bandes sonores.[4] Els seus primers treballs fora per al realitzador Koldo Serra, amb el qual ha treballat habitualment, en els curtmetratges Amor de madre i El trabajo. Posteriorment col·laborà amb Juan Antonio Bayona a El hombre esponja (2002) o amb Nacho Vigalondo a 7:35 de la mañana (2003).
L'any 2006 va fer el salt als llargmetratges participant a El síndrome de Svensson de Kepa Sojo i Bosque de sombras de Koldo Serra. A l'any següent, el seu treball en L'orfenat li va generar els seus primers reconeixements.[5] Aquest mateix any va fer el seu primera treball en televisió, per a la sèrie Gominolas. Alguna cosa que repetiria en 2010, a Karabudjan. Va posar també la música a Lope del director brasiler Andrucha Waddington i a Els ulls de la Júlia de Guillem Morales produïda per Guillermo del Toro, el mateix que havia produït L'orfenat.
En 2012, va compondre la banda sonora de The Impossible. Més recentment ha col·laborat amb Andrés Muschietti a Mamá. També ha compost per a Zipi y Zape y el club de la canica (2013), Ocho apellidos vascos (2014) i Hércules (2014).
Com a director d'orquestra ha dirigit a l'Orquestra Simfònica d'Euskadi, l'Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid, la London Metropolitan Orchestra, la Simfònica de Màlaga, la Simfònica de la Ràdio de Budapest,[3] la Real Orquestra Simfònica de Sevilla i l'Orquestra Simfònica de Bilbao.
Bandes sonores
modificaPel·lícules
modificaTelevisió
modifica- La otra mirada (2018)
- Karabudjan (2010)
- Las manos del pianista (2008)
- Gominolas (2007)
Altres
modifica- Cantata Gabon Dut Anunzio!! (2009)
- Trilogía galdosiana (2006)
- Los delirios de Mauricia la Dura (2007)
- Humanity at Music (2018)
Premis i nominacions
modificaAny | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2008 | Millor música original | L'orfenat[6] | Nominat |
2013 | Millor música original | The Impossible[7] | Nominat |
2015 | Millor cançó original | Ocho apellidos vascos | Nominat |
2017 | Millor música original | Un monstre em ve a veure | Guanyador |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2008 | Millor música | L'orfenat[8] | Guanyador |
2011 | Millor música | Lope[9] | Nominat |
2017 | Millor música | Un monstre em ve a veure[10] | Guanyador |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2008 | Millor álbum de banda sonora d'obra cinematogràfica | L'orfenat[11] | Guanyador |
Any | Categoría | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2008 | Millor compositor europeu | L'orfenat[12] | Nominat |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2017 | Millor Música Original | Un monstre em ve a veure[13] | Nominat |
Referències
modifica- ↑ Diario ABC. «Fernando Velázquez: "Quería que la música hiciera justicia a los sentimientos de Lo imposible"». [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Diario El Ideal. «Fernando Velázquez, compositor de bandas sonoras». [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Centro de Iniciativas Culturales de la Universidad de Sevilla. «Fernándo Velázquez, compositor y director». Arxivat de l'original el 2013-07-03. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ Revista Fotogramas. «El compositor de la banda sonora: Fernando Velázquez». [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ RTVE. «Fernando Velázquez, autor de la BSO de 'Lo imposible', Premio Ojo Crítico de Música Clásica». [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ Diario El Mundo. «Goyas 2008». [Consulta: 16 maig 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ La Voz de Galicia. «Goyas 2013». [Consulta: 16 maig 2014].
- ↑ 20minutos. «Siete mesas de billar francés, millor pel·lículadel año para los escritores cinematográficos». [Consulta: 16 maig 2014].
- ↑ Los extras. «Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos 2010». [Consulta: 16 maig 2014].
- ↑ «Guanyadores de la 72 edición de las medallas CEC». CEC. [Consulta: 11 març 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Premis de la Música. «Premis de la Música guanyadores». Arxivat de l'original el 11 de novembre de 2014. [Consulta: 16 maig 2014].
- ↑ El País. «'L'orfenat' obtiene cuatro candidaturas a los Premis del Cine Europeo 2008». [Consulta: 16 maig 2014].
- ↑ eldiario.es. «Alberto Iglesias, Premio Platino a la Millor Música por "Julieta"». [Consulta: 10 maig 2018].