Gardiol
El gardiol (occità: gardiòl) és el parlar occità vivaroalpí [1] de la Gàrdia (Guardia Piemontese en italià), a Calàbria (Itàlia).
Gardiòl  | |
|---|---|
.svg) Guardia Piemontese a Calàbria | |
| Tipus | dialecte de l'occità |
| Dialecte de | vivaroalpí |
| Ús | |
| Parlants nadius | 340 (2007 ) |
| Parlat a | La Gàrdia |
| Estat | Itàlia |
| Coordenades | 39° 28′ 00″ N, 16° 00′ 00″ E / 39.4667°N,16°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques occità nord-occità vivaroalpí | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| Glottolog | gard1245 |
| Linguist List | 1h9 |
| UNESCO | 357 |
| Endangered languages | 946 |
La UNESCO el classifica com "llengua severament amenaçada" al seu Atles de les llengües del món en perill.[2] Agostino Formica va mostrar l'any 1999, mitjançant enquestes fetes en relació a les llengües minoritàries de Calàbria, que el gardiol es mantenia malgrat el baix nombre de parlants.[3] Pietro Monteleone va comprovar que el gardiol és llengua d'ús corrent en l'entorn familiar.[4] El 2007, segons el lingüista Fiorenzo Toso, hi havia a la Gàrdia 340 parlants de gardiol d'un total de 1860 habitants; la resta parlaven italià estàndard o calabrès.[5]
El gardiol és l'únic exemple de llengua occitana al sud d'Itàlia, i forma un enclavament semblant a l'Alguer en el cas català, però molt més allunyat de la regió geogràfica d'origen occità, que és essencialment el sud-est de França. Les altres àrees occitanòfones a Itàlia són algunes valls alpines del Piemont i Ligúria anomenades Valadas Occitanas (Valls Occitanes). La població de la Gàrdia hi va arribar de les Valls Occitanes del Piemont fugint de les persecucions religioses contra els valdesos.
Exemple de text modifica
Text extret del manual de G. Ligozat.[1]
| « |
|
» |
El gardiol comparat amb el nord-occità i les altres llengües romàniques modifica
| Llatí | Portuguès | Espanyol | Francès | Català | Nord-occità | gardiol | Sard | Italià | Furlà | Ladí | Romanès |
| clavem | chave | llave/clave | clef/clé | clau | clau/clhau | quiau | crae/crai | chiave | clâf | clau | cheie |
| noctem | noite | noche | nuit | nit | nueit/nuech | nuèit | notte/notti | notte | gnot | not | noapte |
| cantare | cantar | cantar | chanter | cantar | chantar | chantar | cantare/cantai | cantare | cjantâ | ciantar | cânta |
| capram | cabra | cabra | chèvre | cabra | chabra | chabra | cabra/craba | capra | cjavre | ciaura | capră |
| linguam | língua | lengua | langue | llengua | lenga | llenga | limba/lingua | lingua | lenghe | lenga | limbă |
| plateam | praça | plaza | place | plaça | plaça/plhaça | piaça | pratha/pratza | piazza | place | plaza | piaţă |
| pontem | ponte | puente | pont | pont | pònt/pont | pònt | ponte/ponti | ponte | puint | Pont | punte |
| ecclesiam (basilicam) | igreja | iglesia | église | església | gleia/gleisa | guieisa | creja/cresia | chiesa | glesie | glesia | biserică |
| caseus lat.vulg. formaticum | queijo | queso | fromage | formatge | formatge/fromatge | case | casu | formaggio/cacio | formadi | formai | brânză/caş |
Característiques modifica
Pronunciació modifica
- a : [a]
- a final : [ə] o muda
- e davant una consonant nasal esdevé : [ə] tònica : [ʏ]
- é : pot fer [ɛ], Valdés : [val'dɛ]
- i : tònica o àtona [ə], vichinat : [vəʧənɛ]
- ò : [ɔ] o [œ], rosa : ['rœzə]
- u : [ʏ] i no [y] com en els altres dialectes occitans, una : [ʏna]
- uè : [œ], uèlh : [jœʎ]
- ll, específic del gardiol, fa [ɖ], com les l inicials, davant una vocal tònica, castell : [caʃtɛɖ:], llengua : [ɖ:ʏŋgə]
- sh : [ʃ] com en gascó
Els plurals modifica
- La s no marca els plurals (ni la conjugació).
- Plural masculí, no té marca :'o jíec, lhi jíec
- Plural femení en e : la montanha, le montanhe
Conjugació modifica
Verb chantar (verb cantar) en present:
- Me chanto
- Tu chanta
- Èll al chanta / Ilh ilh chanta
- Nos chantèm
- Vos chantètz
- Lor ilh chantan
Reforma lingüística modifica
Tot i que els naturals de la Gàrdia han sabut sempre que la seva llengua venia de les Valls Occitanes del Piemont, als mateixos occitans del Piemont els va costar prendre consciència que la seva llengua formava part del conjunt de llengües d'oc. Des dels anys 1970, el nom d'occità s'ha difós a les Valls occitanes. Aquest nom va ser probablement introduït a Guardia Piemontese per Arturo Gènere, que va introduir també la grafia de la Escolo dòu Po (Norma de l'Escola del Po). En contrast, Hans-Peter Kunert, un romanista alemany, ha posat a punt l'adaptació al gardiol de la grafia clàssica de l'occità, que ret el gardiol llegible fora de Guardia malgrat les particularitats que fan el gardiol parlat absolutament incomprensible a un occità de França[6] Això ha permès el desenvolupament de material escolar així com d'un diccionari gardiol-italià[7][8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Gerard Ligozat. A nòstre biais. Apprendre le vivaro-alpin. Yoran. 2020. ISBN 978-2-36747-071-9
- ↑ Moseley, Christopher (ed.). 2010. Atlas de las lenguas del mundo en peligro, 3ra edición. París, Ediciones UNESCO. http://www.unesco.org/culture/en/endangeredlanguages/atlas
- ↑ "Spettro di frequenze e varianti nel linguaggio di Guardia Piemontese d'oggi: sfaldamento, contaminazione o evoluzione?" (contingut al volum: AA.VV., Guardia Piemontese le ragioni di una civiltà. Indagine sul mondo occitanico calabrese, Gnisci, Paola, 1999, pp. 53-87)
- ↑ "Per una identità di Guardia Piemontese tra dati demografici, riscontri, memoria e territorio", in op. cit.
- ↑ Fiorenzo Toso, Le Minoranze Linguistiche in Italia, ed. Il Mulino, 2008 p.141
- ↑ Hans-Peter Kunerth, "L'application de la graphie classique à l'occitan de Guardia Piemontese", Congrès de l'AIEO, 2008, resum en línia Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine.
- ↑ G. Creazzo, A. Formica, H.P.Kunert, 'O libre meu, manuale didattico per l'insegnamento della lingua occitana nella scuola, idea e progetto di A. Formica, Gnisci, Paola, 2001, 240pp.
- ↑ Vocabolario dell'occitano di Guardia Piemontese, [1]
Enllaços externs modifica
- Vídeo : https://www.youtube.com/watch?v=QSRY9GIMTzI
- Vocabulari d'una cinquantena de paraules d'origen gardiol al wikiccionari occità
- Comparació entre la fonètica del gardiol i de l'aranès: https://repositori.upf.edu/handle/10230/16491?show=full