Gastó VII de Montcada i de Bearn

(S'ha redirigit des de: Gastó VII de Montcada)

Gastó de Montcada de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).

Infotaula de personaGastó VII de Montcada i de Bearn
Sceau de Gaston VII de Béarn.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Gaston VII de Montcada
(ca) Gastó VII de Montcada Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1225 Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1290 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Sauvatèrra de Biarn Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAuloron Santa Maria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNoble Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMontcada Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMata de Matha
Beatriu de Savoia-Faucigny (1273 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarida de Bearn
Constança de Montcada
Mata de Bearn
Guillema de Montcada i Bigorra Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem II de Montcada i de Bearn Modifica el valor a WikidataGarsenda de Provença Modifica el valor a Wikidata
GermansConstança de Bearn Modifica el valor a Wikidata

Fill de Guillem II de Montcada i de Garsenda de Provença, filla del comte Alfons II de Provença i de Garsenda de Folcarquier.

BiografiaModifica

Gastó va promulgar una sèrie de furs, dins del grup de Furs de Bearn, per a cadascuna de les valls bearneses, entre els quals dos per a Aspe (el 1247 i el 1250). En aquest any 1250 va declarar hereva del Bearn la seva segona filla Margarida, però la tercera filla i el seu poderós marit, Guerau VI d'Armanyac, no ho van acceptar. Cap al final de la seva vida es va penedir i va declarar hereva a la seva filla més jove, Guillema, però el Bearn fou controlat pel marit de Margarida, Roger Bernat III de Foix, i la mort de Mata el 1309 va consolidar la situació.

Gastó fou molt ben reputat com a guerrer, i gran defensor del Bearn, aliat a França i enemic dels anglesos. Fou una figura poderosa i independent a Gascunya i va defensar l'ordre, la fe i la pau. Fou derrotat i capturat per Simó V de Montfort, sisè earl de Leicester, el 1248. El 1250 fou portat a Anglaterra amb Simó, i allí fou perdonat, però el 1252 es va revoltar novament aliat a Alfons X de Castella, que reclamava el ducat de Gascunya; aquesta vegada Enric III d'Anglaterra va seguir una estratègia diplomàtica i va concertar un matrimoni entre el seu fill Eduard i Elionor, filla d'Alfons; al jove Eduard (de 14 anys) li va concedir el ducat de Gascunya. El 1276 Gastó es va rendir a Eduard i fou empresonar a Winchester; tres anys després va fer un acord amb Eduard que li va retornar les seves terres.

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar el 1240 amb Mata (o Matilde) de Matha, vescomtessa de Marsan. Van tenir cinc filles, que es van repartir l'herència:

Es va casar en segones núpcies el 2 d'abril de 1273 amb Beatriu de Savoia-Faucigny (vers 1237–1310), filla de Pere II de Savoia i d'Agnès de Faucigny i vídua de Guigó VII de Viena, però no van tenir descendents.

NotesModifica

  1. fill de Jaume el Conqueridor, rei a Catalunya i rei d'Aragó, i d'Elionor de Castella.
  2. fill de Ricard de Cornualla i d'Isabel Maréchal.
  3. fill de Pere el Gran, rei d'Aragó, i de Constància d'Hohenstaufen



Precedit per:
Guillem II
Vescomte de Bearn
12281290
Succeït per:
Margarida
Senyor de Gabardà i Brulhès
12281290
Succeït per:
Mata de Montcada
Baró de Castellví de Rosanes
12281290
Succeït per:
Guillema II
Precedit per:
Mata de Matha
Vescomte de Marsan
12281290
Succeït per:
Constança