Gastó de Moncada
El Gastó de Moncada (1515), es una obra realitzada per autor desconegut.[1] Actualment l’obra està ubicada al Museu de Belles Arts de la ciutat de València pero es va trobar al panteó de la familia Moncada l’any 1841, a l'església del monestir trinitari de la N.S. del Remei, com a única peça rescatada d’un conjunt d’escultures funeràries.
  | |
| Tipus | obra escultòrica |
|---|---|
| Creador | Anònim |
| Creació | c. 1515 |
| Material | alabastre |
| Mida | 150 ( ) × 67 ( ) × 68 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu de Belles Arts de València (València) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 310 |
Aquesta escultura rendix homenatge al senyor de Chiva, Gastó de Montcada i Cardona (XV-1523), fill de Beatriz de Cardona (data de naixement i defunció desconeguda) y de Pedro Ramón de Montcada i Vilaragut (?-1510), X senyor de Aitona, Vilamarxant i de Xiva, territori que ell va heretar i li va valdre el títol de Senyor de Chiva.[2]
Anàlisi formal
modificaEs tracta de una escultura de cos rodó tallada en alabastre i de forta influencia renaixentista. Es una talla de 150 x 68 x 67 cm i representa una figura agenollada sota un pedestal. No presenta policromia i els seus colors son el del propi material en el que està fet.
Malgrat el seu bon estat de conservació, li falta la mà esquerra. La mà dreta, pel contrari, es troba en bones condicions i presenta un elevat grau de realisme plasmable no només en la posició que recolça al pit sino també en els detalls dels dits i alguns ossos visibles.
La influencia renaixentista s’observa en detalls com el realisme del rostre i per la individualitat del mateix. El autor va representar el noble agenollat i tranquil en un estat solemne i amb un gest poc expressiu i seriós al rostre, transmitint la pau i la tranquil·litat de la mort. Aquesta postura també assenyala estatus, seguretat i confiança mostrant la seva elevada posició social siguent el seu vestit una prova d'això: al cap porta un tocat adornat amb joies que combina amb una armadura típica de l’època entre les classes socials elevades i de forta influència italiana adornada amb reblons d'unió, cota de malla junt amb una espasa. També porta un penjant a l’altura de les espatlles. Baix el tocat s’aprecia el pentinat propi de principis del segle XVI, en el que es distingeixen els flocs a la part posterior.[3]
Aproximació al significat
modificaLa ubicación original i les característiques compositives de l’escultura confirmen que aquesta complia una funció funeraria. La individualització del personatge mostra el seu caràcter important i la finalitat de l'obra es homenatjar i recordar la figura del difunt. Aquestes restes es varen trobar en un recinte de tombes on s'ubicaven dos sepulcres més, Juan Florimon de Montcada (?-1489) i la seua esposa la Marquesa de Vilaragut (data de naixement i de defunció desconeguda), a l'església del monestir fundat per Guillem Ramon de Montcada.[4]
Referències
modifica- ↑ Rodriguez, José. Sacro y solemne novenario, Públicas y lucidas fiestas que hizo el Real Convento de N.S. del Remedio de la Ciudad de Valencia a sus dos Gloriosos Patriarcas San Juan de Mata y San Félix de Valois (en castellà), 1669.
- ↑ «Fundación casa ducal de Medinaceli» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Museu de belles arts de València» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Estudios chivanos» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2024].