La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.

Infotaula d'ésser viuGavina capblanca
Chroicocephalus genei Modifica el valor a Wikidata

Gavina capblanca fotografiada al Senegal
Gavina de bec prim fotografiada als Països Baixos
Dades
Pes29 g (pes al naixement)
275 g (pes adult, mascle)
236 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura102 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou22 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
Taxonomia
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereChroicocephalus
EspècieChroicocephalus genei Modifica el valor a Wikidata
(Breme, 1839)
Nomenclatura
Sinònims
Larus genei
ProtònimLarus genei Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

Morfologia

modifica
  • Fa entre 37 i 40 cm de llargària i entre 90 i 102 d'envergadura alar.
  • Cap blanc truncat de manera característica i que es prolonga en un bec llarg i fi de color negrós.
  • Durant l'època de cria, mostra un to lleugerament rosat a la panxa.
  • Les ales són grises amb vora terminal blanca i punta de les primàries negres.
  • Les potes són vermelles.

Alimentació

modifica

Menja peixets.

Reproducció

modifica

Cria en colònies -junt amb altres espècies- en illetes amb vegetació esparsa. Construeix el niu en el sòl, on diposita petites branques. La posta consta d'1 a 3 ous de color blanc clapejats de negre. Després de la cria, se'n va i només hi queda en hibernació un reduït grup d'adults i joves.[1]

Hàbitat

modifica

Freqüenta els llocs salats, en els quals s'alimenta. A voltes, també es pot trobar en prats i en arrossars.

No és una espècie pelàgica.

Distribució geogràfica

modifica

Cria a la Mediterrània i en algunes zones de l'oceà Índic, com ara al Pakistan. Als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre, on és possible trobar-la durant tot l'any, i és molt escassa a la resta del territori.[2]

Referències

modifica
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 55-56. ISBN 84-315-0434-X
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

Enllaços externs

modifica