Gavino de Valladares y Mejía
Gavino de Valladares y Mejía (Aracena, Huelva, 25 d'octubre de 1725 - Barcelona, 13 de febrer de 1794)[1] fou un bisbe catòlic.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1725  Aracena (Província de Huelva) |
| Mort | 13 febrer 1794 (68 anys) Barcelona |
 Bisbe de Barcelona | |
| 29 octubre 1775 – 13 febrer 1794 ← Josep Climent i Avinent – Eustaquio de Azara y Perera → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica i catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1775–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Francisco de Lorenzana |
Va ser canonista i vicari general de Madrid, on fou ordenat prevere i on rebé la consagració episcopal[2] com a bisbe de Barcelona el 29 d'octubre de 1775,[3] en substitució de Josep Climent i Avinent. Desplegà una intensa activitat pastoral, cultural i administrativa,[4] seguint la línia iniciada per Climent.[2] Treballà en una primera reorganització del Seminari Conciliar de Barcelona, llavors encara ubicat a la Rambla, i encarregà a Fèlix Amat de Palou i Pont unes noves constitucions,[2][5] que aparegueren publicades el 1784 amb el títol Constituciones del Seminario Episcopal de Barcelona.[2]
Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar i Alemany, l’ordenació dels arxius capitular i de la mesa episcopal.[2] És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786),[4] i que anava en contra del costum llavors encara majoritari que els catecismes que usaven les parròquies i escoles solament eren en català.[6] Durant el seu episcopat va seguir ampliant el palau episcopal, ampliació ja iniciada durant el mandat de l'anterior bisbe Climent, i que finalitzà amb la façana que dona a la Plaça Nova, obra de l'arquitecte Josep Mas i Dordal, amb decoració de Francec Pla el Vigatà (1784).[2]
Referències
modifica- ↑ «Valladares y Mejía, Gavino de». Dadescat, 11-07-2021. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya ; Editorial Claret, 2001, p. 616. ISBN 8439346123.
- ↑ «Bishop Gavino Valladares y Mejía, O. Carm.» (en anglès). Catholich Hierarchy. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Gavino de Valladares y Mejía». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ Torres Amat, Fèlix. Vida del Ilmo. Señor Don Felix Amat, Arzobispo de Palmyra ... (en castellà). Madrid: Imprenta que fué de Fuentenebro, 1835, p. 21. OCLC 806436769.
- ↑ Bonet i Baltà, Joan. L'Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984, p. 93 (Abat Oliva ; 34). ISBN 8472026469. OCLC 801977349.
| Precedit per: Josep Climent i Avinent |
Arquebisbe de Barcelona 29 d'octubre de 1775 - 13 de febrer de 1794 |
Succeït per: Eustaquio de Azara y Perera |