Gecònids

família de sauròpsids
Aquest article tracta sobre el rèptil. Vegeu-ne altres significats a «Dragó (desambiguació)».

Els gecònids[1] o gekònids (Gekkonidae) són una família de sauròpsids (rèptils) escatosos que inclou els popular dragons o dragonets[2] tant freqüents a Catalunya.

Infotaula d'ésser viuGecònids
Gekkonidae Modifica el valor a Wikidata

Dragó comú
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
SubordreGekkota
SuperfamíliaGekkonoidea
FamíliaGekkonidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1825
Tipus taxonòmicGekko Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Ortografia originalGeckotidae Modifica el valor a Wikidata

N'existeixen unes 950 espècies repartides en 51 gèneres,[3][4][5][6][7][8] distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa.

Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els gecònids són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets són recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten d'enfilar-se per superfícies llises.

Espècies autòctones dels Països Catalans

modifica

Als Països Catalans trobem dues espècies de gecònids, el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.

Llista de gèneres

modifica
 
Dragó rosat. Noti's les ungles a tots els dits.
 
Dragó comú. Clicant sobre la imatge per a ampliar-la es pot observar que té ungles només al tercer i quart dit.

Referències

modifica
  1. Gosalbes, J. 1987. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia catalana S.A., Barcelona
  2. «dragó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. The Reptile Database http://www.reptile-database.org
  4. Han, D., K. Zhou, & A. M. Bauer. 2004. Phylogenetic relationships among gekkotan lizards inferred from c-mos nuclear DNA sequences and a new classification of the Gekkota. Biological Journal of the Linnean Society 83: 353– 368.
  5. Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Out of the blue: A novel, trans-Atlantic clade of geckos (Gekkota, Squamata). Zoologica Scripta 37: 355-366.
  6. Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Evidence for Gondwanan vicariance in an ancient clade of gecko lizards. Journal of Biogeography 35: 88-104
  7. Gamble, T., A. M. Bauer, G. R. Colli, E. Greenbaum, and T.R. Jackman, L. J. Vitt and A. M. Simons. 2011. Coming to America: Multiple Origins of New World Geckos. Journal of Evolutionary Biology 24:231-244.
  8. Gamble, T., E. Greenbaum, T.R. Jackman, A.P. Russell, and A.M. Bauer. 2012. Repeated origin and loss of adhesive toepads in geckos. PLoS ONE 7:e39429