La Generació del 50 és un moviment de la literatura espanyola que es caracteritza per unes obres líriques i reflexives, que poden incloure temes socials, però que no tenen com a objectiu la crítica al sistema sinó l'expressió de la intimitat i l'exploració de les possibilitats del llenguatge.[1] Els seus autors tenen sovint una àmplia formació universitària que es plasma en l'ús de referents poètics, que alternen amb col·loquialismes i de vegades un to irònic. De la poesia, la generació va ampliar-se a la narrativa i l'assaig, amb aquesta preocupació per reflectir sentiments i situacions quotidianes combinades amb assumptes filosòfics.[2][3][4]

Els autors més destacats de la Generació del 50 són Ignacio Aldecoa, Carmen Martín Gaite i Juan Marsé en novel·la; Ángel González, José Ángel Valente, Claudio Rodríguez, Gabriel Ferrater i Francisco Brines en poesia i Josefina Aldecoa i Rafael Sánchez Ferlosio en l'assaig.

Referències

modifica
  1. Santos Sanz Villanueva, Historia de la literatura española. El siglo XX. Literatura actual, Barcelona, Ariel, 1984,
  2. Provencio, Pedro «El grupo poético de los años 50». Cuadernos Hispanoamericanos, 503, 1992, pàg. 121–132. ISSN: 0011-250X.
  3. Riera Guilera, Carme. La Escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, el núcleo poético de la generación de los 50. Anagrama, 1988. ISBN 978-84-339-0095-1. 
  4. Sanz Villanueva, Santos. Diez novelistas españoles de postguerra : siete olvidados y tres raros. Madrid: Marenostrum, 2010. ISBN 978-84-92548-44-6.