Gennadi II de Constantinoble
Gennadi (Gennadius, Γεννάδιος vers 1400-1473) fou un religiós grec del segle xv. A la primera part de la seva vida fou conegut com a Georgius Scholarius (Γεώργιος ὁ Σχολάριος). Lleó Al·laci i Mateu Cariòfil bisbe d'Iconi, estan d'acord que existien dues persones diferents que portaven el nom de Georgius Scholarius, un que va acompanyar a l'emperador Joan VIII Paleòleg al concili de Florència (1439) i que va advocar per la unió de les esglésies, i un altre, un monjo amic i deixeble de Marc, arquebisbe d'Efes, oposat a la unió.
  | |
| Nom original | (el) Γεννάδιος Σχολάριος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1400 (Gregorià) Constantinoble |
| Mort | c. 1473 (Gregorià) (72/73 anys) Saint John the Baptist Monastery, Serres (Imperi Otomà) |
 Patriarca de Constantinoble | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, filòsof, escriptor |
| Professors | Jordi Gemist Pletó, Joan Cortasmè i Marc Eugènic |
Segons Al·laci, el primer va esdevenir patriarca de Constantinoble mentre el segon va morir probablement abans del 1453 sense adquirir cap alta dignitat eclesiàstica; segons Cariòfil el primer va morir abans del 1453 i el monjo fou patriarca. Autors més moderns consideren que no hi va haver dos personatges diferents.
El Georgius Scholarius que fou patriarca fou nadiu probablement de Constantinoble (vers 1400) i va adquirir aviat una gran fama pels seus coneixements filosòfics i la seva eloqüència. Va tindre l'amistat i la confiança de Joan VIII Paleòleg i els prínceps Constantí (després emperador) i Teodor, germans de Joan II, i del megaduc Notares, gendre de Joan. Del 1438 al 1439 fou jutge en cap de palau i va acompanyar a l'emperador al concili de Florència on va parlar a favor de la unió com volia l'emperador, encara que segurament abans no hi era favorable. A la tornada a Constantinoble de fet es va oposar a la unió.
El 1448, mort Joan II, el va succeir el seu germà Constantí XI Paleòleg; el Papa va enviar al seu llegat el bisbe de Cortona, per fer confirmar la unió de Florència al nou emperador, i Gennadi s'hi va oposar,[1] i com que la seva posició molestava a l'emperador es va retirar a un monestir. Quan el papa va renovar els seus esforços per la unió el 1452, el clergat grec, en majoria oposat, va tenir com a cap a Gennadi, però l'emperador la va confirmar contra el parer del clergat. Gennadi va atribuir a aquesta circumstància la conquesta de Constantinoble el 1453. En entrar els otomans a la ciutat va intentar fugir però fou aturat i retornat.
El patriarca, favorable a la unió, havia fugit a Itàlia, i el soldà otomà va demanar al clergat d'elegir un altre patriarca i fou elegit Gennadi,[1] càrrec que va exercir fins al 1457 o 1458 quan va renunciar (algun situen la renúncia el 1459) i es va retirar a un monestir prop de Serres. No se sap exactament quan va morir, però fou al tomb del 1473.
Se li atribueixen nombroses obres (un centenar) a part de les seves cartes. Entre elles les principals són:
- Orationes (presentades al concili de Florència)
- Apologia pro quinque Capitibus Concilii Florentini
- Exposició de la fe cristiana en grec, dirigit al soldà, anomenada Περὶ τῆς μόνης όδοῦ πρὸς την σωτηπίαν τῶν ἀνθρώπων
A més a més, predigué que la fi del món arribaria l'1 de setembre del 1492, quan, segons els seus càlculs, es complirien 7.000 anys de la creació.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Harris, 2017, p. 36.
- ↑ Shepard, 2008, p. 7.
BibliografiaModifica
- Harris, J. «Institutional Settings: The Court, Schools, Church, and Monasteries». A: Kaldel·lis, A.; Sinióssoglu, N. The Cambridge Intellectual History of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2017, p. 27-36. ISBN 978-1-107-04181-3.
- Shepard, J. «Approaching Byzantium». A: Shepard, J. The Cambridge History of the Byzantine Empire c. 500–1492 (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p. 1-20. ISBN 978-0-521-83231-1.