Gentiana burseri
Gentiana burseri és una espècie de planta fanerògama que pertany a la família de les gencianàcies (Gentianaceae). És popularment coneguda com gençana, gençana negra, genciana, genciana de Burser, genciana groga o herba gençana.[1]
.jpg)  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Gentianaceae |
| Tribu | Gentianeae |
| Gènere | Gentiana |
| Espècie | Gentiana burseri Lapeyr., 1813 |
.jpg)
Descripció modifica
Gentiana burseri és una herba perenne, de fulles grans el·líptiques o lanceolades, verd grisós, amb nervis ben marcats; les inferiors peciolades. Les flors són acampanades de color groc clar, tacades amb punts foscos.[2]
Distribució i hàbitat modifica
Gentiana burseri és una planta de muntanya que es troba als Pirineus i els Alps. Han estat identificades 2 subespècies: Gentiana burseri subsp. burseri, endèmica dels Pirineus, i Gentiana burseri subsp. villarsii (Griseb.) Rouy, endèmica dels Alps.
En el seu hàbitat creix en pastures humides, barrancs o clarianes de pi negre en substrat silici o calcari molt acidificat.
Observacions modifica
Comparteix amb Gentiana lutea el seu gran port i el color groc de les flors, el que les distingeix de la resta de les gencianàcies que són de talla baixa i color blau. És habitual trobar insectes, sobretot formigues, en les seves flors.
Taxonomia modifica
Gentiana burseri va ser descrita per Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse i publicat a Histoire Abrégée des Plantes des Pyrénées 132, a l'any 1813.[3]
Gentiana: Segons Plini el Vell[4] i Dioscòrides Pedaci,[5] el seu nom deriva del de Genci, rei de Il·líria en el segle ii, a qui s'atribuïa el descobriment del valor curatiu de la Gentiana lutea.
burseri: epítet atorgat en honor del botànic Joachim Burser.
El nombre de cromosomes de Gentiana burseri (Fam. Gentianaceae) i taxons infraespecífics: 2n=40.[6][7][8]
Referències modifica
- ↑ «Gentiana burseri». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑
- ↑ «Gentiana burseri» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ Plini el Vell: Naturalis Historia XXV, 34 (en anglès).
- ↑ Dioscòrides Pedaci: De materia medica III, 3 Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (en grec i llatí).
- ↑ «Gentiana burseri». Reial Jardí Botànic: Projecte Anthos. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ Proves Premières prospections caryologiques dans la flore orophile des Pyrénées et de la Sierra Nevada. Küpfer, P. & C. Favarger (1967) C.R. Acad. Sci. Paris 264: 2463-2465
- ↑ Proves The spanish Gentians. Löve, A. & D. Löve (1975) Anales Inst. Bot. Cavanilles 32(2): 221-232
- ↑ «Gentiana burseri Lapeyr.» (en anglès). Royal Botanic Gardens Kew |Plants of the World Online. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «Gentiana burseri Lapeyr.» (en anglès). The World Flora Online. [Consulta: 18 febrer 2024].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gentiana burseri |