Obre el menú principal

Georg Bernhard Bilfinger

matemàtic rus

Georg Bernhard Bilfinger (23 de gener de 1693 – 18 de febrer de 1750), va ser un filòsof, matemàtic i polític alemany.

Infotaula de personaGeorg Bernhard Bilfinger
Georg Bernhard Bilfinger - Baumeister.jpg
Biografia
Naixement 23 gener 1693
Stuttgart
Mort 18 febrer 1750 (57 anys)
Stuttgart
Educació Universitat de Tubinga
Activitat
Director de tesi Christian Wolff
Camp de treball Física, filosofia i pedagogia
Ocupació Matemàtic, filòsof, físic, professor d'universitat, escriptor i polític
Ocupador Universitat de Tubinga
Universitat de Halle
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué a Cannstatt al Ducat de Württemberg.

Primer estudia teologia, però influït pels escrits del filòsof Christian Wolff va estudiar matemàtiques seguint la línia de Wolff i Gottfried Leibniz. Tornant a estudiar teologia, intentà connectar-la amb la matemàtica en la seva obra Dilucidationes philosophicae, de deo, anima humana, mundo (Tübingen, 1725, 1746, 1768). Va tenir un gran èxit i va ser nomenat predicador del castell de Tübingen i lector de l'escola de teologia.[1]

El 1721, després de dos anys d'estudiar dirigit per Wolff, va esdevenir professor de filosofia a Halle, i el 1724 professor de matemàtiques. Els 1725, per recomanació de Wolff, va ser invitat per Pere el gran a Sant Petersburg. Va guanyar un premi ofert per una dissertació sobre la causa de la gravetat oferta per l'Académie des Sciences de París i tornà al seu país el 1731.[1]

El 1735, en gran part pels seus coneixements d'enginyeria militar, Karl Alexander, Duc de Württemberg el va fer conseller privat. Morí a Stuttgart.[1]

Després del seu retorn de l'Acadèmia russa de les Ciències, d'on va ser membre, va guanyar un gran respecte internacional i Frederic II de Prússia va dir d'ell "Va ser l'home més gran que pugui recordar."[1]

A més de les Dilucidationes, va escriure De harmonia animi et corporis humani commentatio (Frankfurt i Leipzig, 1735; Tübingen, 1741); De origine et permissione mali (1724), i un repàs de la teodicea de Leibnitz.[1]

ReferènciesModifica

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.